En aquest país nostre hi ha paradoxes que em sorprenen: com la quotidianitat resulta excepcional per ella mateixa. I és el que descobreixes amb milers d'entitats que desenvolupen una tasca metòdica, diària, que molts cops passa desapercebuda però que és com els bons amics, que no es fan notar però saps que sempre estan al peu del canó. Una tasca que no és de rampell sinó de voluntat de perdurar fins passar a formar part del paisatge. En el terreny de l'esport hi ha molts clubs que representen aquest esperit. I un d'ells és el CF Damm, que des de fa 60 anys ha format milers de joves del nostre país. I faig servir el terme formar conscientment, perquè a la Damm es transmet molt més que coneixements futbolístics. El seu president, Ramon Agenjo, que va agafar el testimoni de l'entranyable Josep Barcons, ara president d'honor, sempre recorda que ells tenen voluntat de competir i contra els més grans, però que això no és incompatible amb ser ben educat. Jo crec que, ben al contrari, una cosa reforça l'altra.

La voluntat de perdurar en aquest cas queda clara en el fet que dijous vaig participar ni més ni menys que en el 60è aniversari del CF Damm. Una gran festa en què no van faltar autoritats nostrades, com ara la quarta tinenta d'alcalde de Barcelona, Maite Fandos; el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, i el representant de la secretaria general de l'Esport a Barcelona, Santi Siquier, entre d'altres. Però també es va voler afegir a la celebració el president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal. No el coneixia, però me n'havien parlat. I vaig poder comprovar que la vetllada va servir per entendre moltes coses.

M'atreveixo a dir que Cardenal va descobrir –o va reafirmar– la potència de la societat civil catalana expressada en un club com la Damm. I el cor d'un país en què les seves grans empreses, com ho és la companyia cervesera catalana, dediquen tants esforços no només a les iniciatives de la seva fundació sinó a milers d'activitats esportives i culturals d'arreu. Ho va poder saber de viva veu del president executiu del Grup Damm, Demetrio Carceller, present en el sopar.

Per la meva part, escoltant Cardenal a l'acte del CF Damm i després de la valenta posició que ha mantingut en defensa de la honorabilitat del Barça en el cas Neymar, vaig concloure que més enllà de les posicions polítiques encara queda algú a Madrid que entén la força de la societat civil catalana i la seva idiosincràsia. He discrepat de moltes de les mesures preses pel CSD, però he de reconèixer que no és fàcil per a un secretari d'estat mantenir la posició de Cardenal, tal com estan les coses en política. Segurament, si hi hagués molts altres membres del govern espanyol que quan vénen a Catalunya fessin l'esforç de conèixer la diversitat de la nostra potent societat civil, entendrien millor aquest país i el diàleg seria més fluid. Esperem que el senyor Cardenal faci de transmissor de la idea que a Catalunya, més enllà del Barça, hi ha entitats com ara la Damm que també són molt més que un club, i que hi ha firmes que són molt més que empreses.

Feliç 60è aniversari i per molts anys.