Ens fan anar per allà on volen. I després, incapaços de guiar aquesta nau que els va gran, arriben els disgustos. Enguany, per exemple, ningú no va denunciar a temps els insuficients entrenaments de Martino ni el menfotisme d'algunes figures, i quan els responsables se'n van adonar, era tard per posar-hi remei. Diagnòstic ja tan clar com la llum del dia. Doncs ara, sant tornem-hi de diversa manera, venent fum i més fum amb els fitxatges. Tant se val que el club estigui orfe de centrals des de fa tres anys. Tot són rumors sobre migcampistes i davanters. Sobretot, golejadors, que són els famosos i generen il·lusió. Així, en sec volen Higuaín i, tot seguit, Luis Suárez. Vés a saber quin criteri segueixen. Com és habitual, els milions van que volen. Com més exagerada és la quantitat, la gent deu pensar que millor és el futbolista. Poc importa si aquestes maniobres no aguanten una mínima reflexió. Resulta notori que Messi i Neymar encara no han encaixat i serà prou difícil que rendeixin plegats a l'altura del seu talent, orfebreria estratègica que resoldrien ben pocs dels millors entrenadors. Per si no era prou difícil aconseguir-ho amb dos, sumeu-hi l'uruguaià només per la fal·lera dels maleïts cromos, que si el Madrid té l'anomenat BBC al front d'atac, el Barça no es pot quedar enrere. Ja em direu si aquestes són maneres de forjar un equip victoriós. Per posar-hi les bases cal saber quin és el camí a seguir. N'hi ha prou repassant la premsa del dia per comprovar que el Barça avui va a l'est; demà, a l'oest, i dijous, dependrà de com bufin els vents. Ni parlem, doncs, sobre la moralitat de fitxar Luis Suárez, que encara prendrem mal. Si fa gols, que mossegui, seria la iconoclasta visió del culer tòpic.

En canvi, hi ha debats interessants que no convé afrontar, no fos cas que topéssim contra la crua realitat. Tornem a la defensa, per exemple. Ha plegat el líder, Puyol, no col·loquen Alves i Piqué està ben lluny del seu millor moment. De propina, Alba no deixarà de pensar com un extrem i han renovat Mascherano per traure'l de central en agraïment als sacrificis prestats. La rereguarda, en resum, és un perillós solar. Un altre repte per a Luis Enrique: aconseguir que Alves i Piqué tornin a rendir com ho feien anys enrere, motivar-los i, també, disciplinar-los. Francament, si ens haguéssim de mullar, apostaríem que no se'n sortirà. L'atmosfera d'un vestidor, ja que hi som, allò que determina el compromís, l'ambició i les ganes de pencar, se simbolitza amb l'exemple dels capitans, de la gent que millor coneix la casa. En aquest sentit, hi ha hagut revolució i poc imaginem Mascherano, a qui tothom promociona per al càrrec, dient a Messi que s'esforci un xic més en els entrenaments i recobri la modèstia d'antuvi. Pensar en tot plegat, ja ens en fem el càrrec, deu ser massa feinada per a gent que prou maldecaps té ara, quan ha de dissenyar un maleït full de ruta després de no saber solucionar ni la murga dels centrals. Molt més fàcil, doncs, és vendre fum i noms famosos per no afrontar la imprescindible renovació a fer. Per saber on vas, s'ha de tenir criteri. Qui el posa i qui el marca al Barça d'avui dia? Bona pregunta. Al pas que van, ja ens ho trobarem per Nadal.