La gran decisió (2)

El 8 de juliol del 2010, l'ESPN va fer un pro­grama espe­cial que van veure gai­rebé 10 mili­ons de per­so­nes, amb pics d'audiència de prop d'onze mili­ons d'espec­ta­dors... El pro­ta­go­nista del pro­grama, el juga­dor de bàsquet LeBron James, un dels espor­tis­tes glo­bals més impor­tants de l'uni­vers. Una mena de rea­lity que va fun­ci­o­nar prou bé i que en el seu desen­llaç va con­fir­mar que l'heroi de Cle­ve­land, el juga­dor que, sor­tit dels car­rers d'Akron, a l'estat d'Ohio, havia retor­nat als Cava­li­ers la seva dig­ni­tat, can­vi­ava d'aires per trac­tar de fer que els Miami Heat, una mena de dolents odi­ats arreu, can­vi­es­sin la cara.

Ara, Pat Riley es troba en la mateixa situ­ació, però en aquest cas, és qui pot per­dre la seva estre­lla, que ha fet el que en l'NBA es diu optar per res­cin­dir el con­tracte abans d'hora, con­ver­tir-se en agent lliure i nego­ciar amb el millor postor. Una autèntica sub­hasta que, és cert, en l'esport pro­fes­si­o­nal nord-ame­ricà tenen tan ben aco­tada que plan­teja mol­tes incògni­tes sobre qui es capaç d'endur-se LeBron a les seves files.

La culpa és del salary cap, és a dir, el topall que tenen les 30 franquícies de l'NBA a l'hora de pagar els sala­ris als més o menys 18 juga­dors de la seva plan­ti­lla. Aquest any, i després d'una audi­to­ria de resul­tats del curs, el topall serà de 63,2 mili­ons de dòlars. I d'uns 77 mili­ons el que s'ano­mena la taxa de luxe, que vin­dria a ser com el peatge que es paga en l'NBA per poder pas­sar-se de la xifra ante­rior.

L'NBA, i en gene­ral els esports als EUA, fa temps que saben que l'èxit de l'empresa depèn de la igual­tat de les franquícies. Per aquest motiu, el draft anual ree­qui­li­bra les for­ces. Els pit­jors de la tem­po­rada trien els millors rookies, als quals han de pagar un salari esca­lat els pri­mers anys, fins que poden tren­car el con­tracte, un o dos anys abans del ter­mini, per esde­ve­nir agents lliu­res i nego­ciar un salari més alt.

L'any pas­sat, el mili­o­nari rus Mik­hail Prok­ho­rov va arri­bar a tri­pli­car la inversió de la majo­ria de clubs pagant una pena­lit­zació de 86 mili­ons de dòlars a l'NBA. El pas dels Nets de Nova Jer­sey a Bro­oklyn ha fet que la franquícia de l'altre equip de la Gran Poma sigui tan ren­di­ble que no importi la multa que s'hagi de pagar per pas­sar-se de pres­su­post. I a més, els diners van direc­ta­ment a les mans del comis­si­o­nat, Adam Sind­ler, i gai­rebé la mei­tat retor­nen als equips.

Tor­nem al salary cap. Kobe Bryant segueix sent el juga­dor amb el salari més alt. I quan això passa, l'equip ha de bus­car la manera de rode­jar-lo de juga­dors oferta, gent amb la qual es pot nego­ciar un salari més baix i a qui es pot remu­ne­rar de manera indi­recta, amb guanys que poden pro­ve­nir de ser una estre­lla publi­citària, per exem­ple, en un estat con­cret. Tot, en l'NBA, com en la resta d'esports pro EUA, és un autèntic exer­cici de màrque­ting per­ma­nent.

Els Milwaukee Bucks, la franquícia que diuen que té menys poten­cial de les trenta que hi ha, s'ha de valo­rar aquest any en 550 mili­ons de dòlars. Un bon negoci si es té en compte que fa només dos anys valia la mei­tat d'aquest preu.I, en gene­ral, qual­se­vol pot ser valo­rada en uns 1.000 mili­ons de dòlars si surt un com­pra­dor. No par­lem, ja, de les franquícies estre­lla, els Knicks, els Bulls, els Cel­tics, els Lakers. I els Clip­pers, que estan en venda, ja que l'NBA exi­geix a Donald Ster­ling dei­xar de ser-ne el pro­pi­e­tari per les seves decla­ra­ci­ons racis­tes.

LeBron James serà demà, ofi­ci­al­ment, agent lliure. Li que­da­ven dos anys de con­tracte i renun­cia a gua­nyar més de 42 mili­ons de dòlars. I s'obren diver­ses pos­si­bi­li­tats a par­tir de la segona part de The Deci­sion. La pri­mera, tor­nar a Cle­ve­land per nete­jar la imatge de la traïció de fa qua­tre anys i fer feliços els seus acòlits veïns. La segona, accep­tar l'oferta d'una franquícia amb aspi­ra­ci­ons a gua­nyar l'Anell, des dels Lakers fins als Nets, uns perquè tenen encara marge en el topall sala­rial, els altres perquè hau­rien de plan­te­jar un sign and trade, una manera de dir que es fa un canvi de juga­dors més diners, tot i que Riley no hi deu estar gaire a favor… I la ter­cera, tor­nar a sig­nar amb Miami, ajus­tant el seu salari i el dels seus dos com­panys estre­lla, Wade i Bosh, per poder reforçar l'equip i esde­ve­nir, com en el 2010 i 2012, els cam­pi­ons, amb James de MVP.

Per cert, la cadena ESPN encara no ha dit si aquesta segona part de la decisió del juga­dor més carismàtic de l'NBA tor­narà a ser tele­vi­sada en directe per a tot el món…