El manual de Zubi i Bartomeu

No en tinc ni la més remota idea, però veient-lo, em fa la sen­sació que Andoni Zubi­zar­reta és un home a qui li agra­den els àpats de digestió lenta i dels que es pren les coses amb una certa par­simònia. Fins i tot, no m'estra­nya­ria que se sentís injus­ta­ment pres­si­o­nat amb el tema del cen­tral: “Si només fa dos anys que el bus­quem!”, deu pen­sar el nos­tre direc­tor tècnic. Que dolents que som, ben­vol­gut Andoni. De tota manera, què deu pen­sar el teu homòleg de l'Atlético de Madrid, per exem­ple, que cada any ha de fit­xar un davan­ter cen­tre nou, i amb molts menys recur­sos que els nos­tres, i bé que se'n surt? Què faries tu, al seu lloc? Per cert, el City està a punt de tan­car Mehdi Bena­tia, del Roma... La gent, sim­ple­ment, s'espa­vila.

En la seva última com­pa­rei­xença davant els mit­jans, Zubi­zar­reta va defi­nir les carac­terísti­ques que, segons ell, ha de reu­nir el can­di­dat que bus­quem: “Ha de ser ràpid, amb sor­tida de pilota, ha de saber jugar amb espais al dar­rere, ha de poder jugar amb defensa de tres i de qua­tre, amb un car­ri­ler llarg o no.” I, tot seguit, va refle­xi­o­nar sobre les difi­cul­tats que pre­senta el mer­cat, perquè es tracta d'una posició que tots els grans clubs d'Europa volen reforçar, va dir... “Ben­vol­gut Andoni, no ens pren­guis més el pèl i deci­deix-te d'una punye­tera vegada!”, vaig pen­sar men­tre l'escol­tava, par­lant amb aquell to seu que ador­mi­ria les cabres. L'endemà, el pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, va expli­car que els noms dels cen­trals els tenien clars i que, del que es trac­tava ara, i cito tex­tu­al­ment: “Era cosa del manual del nego­ci­a­dor”. Bar­to­meu dixit. Els noms són Mar­cos Aoás Corrêa, Mar­quin­hos, i Jérémy Mat­hieu.

En un moment com l'actual, de recons­trucció de l'equip, hi ha posi­ci­ons en què no s'hi val arris­car i, a pri­ori, i tot i que això del fut­bol és impre­vi­si­ble, cal apos­tar sense risc. En aquest sen­tit, que després de dos llargs anys de recerca infruc­tu­osa, avui dia el cen­tral ele­git sigui un bon juga­dor bra­si­ler, de 21 anys, ràpid i amb per­so­na­li­tat però poc madur encara i amb una presència física poc con­tun­dent, es fa estrany. Sobre­tot, perquè l'any pas­sat ens vam reti­rar de la sub­hasta que el Roma va mun­tar per Mar­quin­hos, i el juga­dor va aca­bar mar­xant al PSG dels nos­tres amics de Qatar. Encer­tada o no, aque­lla va ser la nos­tra decisió. I ara, dotze mesos després, l'aposta per cobrir una posició tan espe­cial, i segons sem­bla intro­ba­ble, és la d'un fut­bo­lista deva­luat –enguany ha estat suplent a París de la pare­lla for­mada per Thi­ago Silva i Alex– i per qui hau­rem de pagar el preu d'una figura con­sa­grada?

El cas de Jérémy Mat­hieu també és curiós. El curs pas­sat també vam aca­bar des­car­tant el poli­va­lent defensa del València, de 30 anys, perquè els 10 mili­ons de la seva clàusula ens van sem­blar exces­sius. Ell va reno­var amb el seu club i clàusula va aug­men­tar a 20 mili­ons. I ara, jus­ta­ment, ens torna a interes­sar? A què juguem? O és que, pot­ser, també “és cosa del manual del nego­ci­a­dor” de Bar­to­meu? Tant de bo que esti­gui molt equi­vo­cat, però fa la impressió que, si més no en aquest tema cen­tral, dels cen­trals, hem per­dut els papers.