El Barça va presentar ahir el tercer fitxatge per a la nova temporada, el porter Claudio Bravo. I aprofitant l'avinentesa m'agradaria fer una primera anàlisi del projecte de construcció del nou Barça de Luis Enrique. La meva sensació a hores d'ara és ambivalent: bascula entre la il·lusió que em genera la confiança en el nou entrenador i la inquietud que provoca la falta d'un dibuix clar, de moment, de l'equip que ens trobarem disputant el primer partit de lliga.

En primer lloc, cal dir que és veritat que encara falten dies. Que tot just ahir era la diada de Sant Fermí. Però compte que no ens agafi el toro. No es pot oblidar que a més de reforçar el projecte per a la temporada que ve –que començarà un parell de setmanes abans del 30 d'agost en què es tancarà el mercat de fitxatges– convé que s'estructuri amb la fermesa suficient per afrontar un tancament del mercat de fitxatges per al Barça durant algunes temporades, si és que es confirma la sanció de la FIFA pel tema de la Masia. Sanció injusta però molt probable.

És per això que generen inquietud les incògnites del nou projecte, la qual cosa no vol dir que no s'acabi configurant un gran equip. De moment, no queda clar quin serà el porter titular. Tot jugador s'ha de guanyar la titularitat, però tot gran equip té un porter de referència. I quan això no és així acaba com el rosari de l'aurora, com en el cas del Madrid. S'ha fitxat un porter jove, amb molta projecció, però que no ha estat convocat per al mundial: Ter Stegen. I un altre, pel mateix preu, veterà, que ha fet un gran mundial, però que sembla que entra per la porta de servei, com indica el dorsal 13 que lluirà a la samarreta: Bravo. I s'ha pujat al primer equip un tercer porter, Masip, que tot i ser una promesa del planter, és més gran que el titular estrella fitxat a Alemanya. Necessito que algú m'expliqui el plantejament.

A la defensa, la falta de notícies és decebedora. Després de tres anys, com a mínim, de postergar una bona solució per reforçar l'eix central defensiu, en aquests moments i amb la marxa de Puyol, la situació és alarmant. I encara no sabem qui ocuparà aquesta plaça. Es parla de Mathieu, que de cap manera pot ser un central de confiança –en tot cas pot ser un lateral polivalent de circumstàncies– i encara no sabem quin paper jugarà Mascherano –continuarà tapant forats a desgrat a la defensa?–. Marquinhos cada cop sembla més descartat i no hi ha cap concreció per a una de les posicions fonamentals. Tot arribarà, però contrasta amb la celeritat amb què s'actua en el cas de Luis Suárez en una superpoblada davantera. A més, no sabem si la nova incorporació suposarà la marxa d'Alves.

A tot plegat cal afegir-hi el despropòsit de deixar el futur de Xavi enlaire per després de les vacances, sense explicar res pel que fa al cas, ni quin és el plantejament per suplir una baixa al mig del camp que s'afegiria a la de Cesc. Ni concretar quin és el paper d'un Pedro declarat intransferible, però que no tindrà gaire espai amb un Suárez afegit a Neymar i Messi, i un Alexis que té un peu i mig fora del Barça.

En definitiva, tot cou, i bull, desprèn bon aroma, però encara no està clar el condiment. Esperem que al final sigui per llepar-se'n els dits.