Sabella, Van Gaal i l'1-5-3-2
però Sabella sembla que no hi apostarà, i Van Gaal podria optar per jugar com contra Espanya
Alejandro Sabella, el seleccionador argentí, i Louis van Gaal, el tècnic holandès, van iniciar, tàcticament, el mundial de la mateixa manera: apostant per un 1-5-3-2. Sabella va fer marxa enrere durant la mitja part contra Bòsnia perquè el partit no es desencallava. Segurament, si no hagués modificat res, el duel s'hauria de resolt, tal com va passar, a favor de l'Argentina. Sabella, pel fet de tenir una figura com Messi al camp i de no acreditar un caràcter tan vehement com Scolari, ofereix un perfil baix i l'assimilació del canvi tàctic amb la victòria en el primer partit li va fer desterrar un sistema que, malgrat tot, és el que més convé al seu combinat. És cert que, per a un favorit a guanyar el mundial, sembla massa conservadora una aposta de tres centrals més dos carrilers, per enfrontar-se amb contra una selecció debutant que juga amb només un punta (Dzeko). Però pel perfil dels jugadors que ha desplaçat l'Argentina al mundial brasiler, és el millor per afrontar desafiaments de màxima exigència, especialment com el d'avui contra Holanda. L'Argentina no té un distribuïdor de joc. Gago ha tingut l'oportunitat d'assumir aquest paper, però no ha fet el pas endavant i, a més, ha estat una rèmora en defensa. Arribats a aquest punt, l'Argentina s'ha lliurat a la inspiració de Messi i al frenesí desbocat de Di María, sense trobar un mètode que impliqui el col·lectiu per elaborar joc, especialment per dins. Aquí és on hauria d'haver-se consolidat el paper dels carrilers: per crear superioritat 2x1 a les bandes i també per suplir la manca de distribució al mig del camp amb diagonals que, a més, permeten superar una o dues línies de pressió sense exposar-se a pèrdues de pilota en zones innecessàries. Aquesta hauria de ser l'aposta de Sabella aquest vespre (dubto molt que ho faci) per frenar el perill que suposen les penetracions i diagonals de Robben i evitar que els dos centrals no basculin bé i Van Persie els pugui superar en una pilota llarga com va passar en el partit contra Espanya. Un altre dels dilemes que ha tingut Sabella és l'acompanyant de Mascherano al mig del camp. El que ha tingut més minuts ha estat Gago, que va substituir Maxi Rodríguez en el descans del partit contra Bòsnia. Però no ha funcionat com s'esperava i en els quarts de final contra Bèlgica el titular va ser Biglia i també va disputar minuts Enzo Pérez. Si finalment Sabella opta per l'1-4-4-2, ells dos juntament amb Lavezzi i Mascherano formaran la línia de migcampistes.
Louis van Gaal, a diferència de Sabella, ha anat executant modificacions tàctiques d'un partit a l'altre i fins i tot en un mateix matx. La va encertar de ple amb l'1-5-3-2 contra Espanya, perquè sabia que no podria dominar el joc interior i que les diagonals de les bandes farien molt mal als centrals de la selecció espanyola. La flexibilitat tàctica que ha demostrat durant el torneig ha obert una nova expectativa en vista a la semifinal d'aquest vespre contra els argentins: la possibilitat que plantegi un marcatge individual a Messi. Veurem que es treu de la llibreta. Però si Sabella es decideix per un 1-4-3-3 o un 1-4-4-2, no es pot descartar que aposti per un
1-5-3-2 que el pot conduir a l'èxit.