Malgrat la devaluació a què alguns han sotmès l'Argentina, la final d'avui a Maracanã és una de les millors que es podien esperar d'aquest mundial de Brasil. L'Alemanya-Argentina d'avui és una de les finals més previsibles de les darreres edicions i estava en la majoria de travesses malgrat que alguns situaven el Brasil en el lloc dels germànics. Com s'ha pogut comprovar, era més un desig que forma part de la mitologia de l'enfrontament entre les dues grans potències futbolístiques sud-americanes o de les ganes culers de veure una final Messi-Neymar que no pas una possibilitat real. El cert és que la gran final més previsible és la que aquesta nit es podrà presenciar a Maracanã.

Per descomptat que la manera d'arribar a la final de cadascuna de les dues seleccions marca molt les sensacions, i Alemanya és la clara candidata. Tot i que la derrota brasilera contra Holanda d'ahir indica que la golejada d'Alemanya té molt a veure amb el grau de descomposició dels de Scolari. Però és igual, perquè avui dia ja només existeix la final i poc importen els empats anteriors o les tandes de penals que s'han superat. Al final, resulta que l'Holanda de Van Gaal que va golejar l'Espanya campiona del món en la primera ocasió serà recordada pel gran estratagema tàctic del canvi de porter a la pròrroga contra Costa Rica que li va donar el pas a semifinals i per haver estat eliminats amb la final a tocar de dits en una mateixa tanda de penals contra els argentins. Però l'important de veritat, com ha dit Van Gaal, és que no disputaran la final.

Intentar devaluar l'equip de Messi és un esport de risc si la vergonya entra en aquesta categoria. L'equip de Messi, que també ho és de Di Maria, d'Agüero, de Lavezzi i companyia, és una de les grans seleccions del planeta. Alemanya serà més o menys favorita però l'Argentina té en el futbol una de les seves essències pàtries. Amb això no n'hi ha prou per guanyar, com s'ha demostrat en moltes ocasions. Però amb això i Messi, l'Argentina mereix un respecte a l'hora de ser valorada com a candidata a campiona.

Messi jugarà avui la seva gran final. I estic convençut que farà tot el que estigui als seus peus perquè la seva selecció guanyi el mundial. Ni s'ha reservat durant la temporada ni es reserva ara per a res. Mesurar Messi pel nombre de metres que corre en un partit és simplement antifutbolístic. Als grans cracs cal mesurar-los pels gols aconseguits i per la seva transcendència. I d'això, Messi en sap un niu. Estigui més encertat o menys en un moment puntual.

Messi ho té a l'abast. No ha de tenir por ni d'Alemanya ni de l'ombra allargada de Maradona. Messi és Messi i avui toca demostrar-ho a Maracanã amb una victòria històrica, revaloritzada per una gran Alemanya. Per cert, la selecció dirigida per Löw, un gran entrenador a qui també sembla voler-se obviar mentre s'atribueix el mèrit del joc de Kroos i companyia al tècnic del Bayern, quan Guardiola no necessita que els seus fanàtics li atorguin mèrits aliens als moltíssims i merescuts que ja té. En definitiva, avui toca disfrutar de la final més esperada i que guanyi el millor, és a dir, Messi.