Sortosament, s'ha acabat aquest període hipnòtic que cada quatre anys s'apodera del nostre enteniment. Tant si el futbol ens agrada com si no, quedem atrapats per la magnífica teranyina teixida per la FIFA. Ja poden dir missa els que la critiquen i l'acusen de corrupció. La FIFA és la multinacional més poderosa de la història. Té un monopoli sense parangó, els clients consumeixen els seus productes amb avidesa i els patrocinadors es fan cops de colze per veure qui hi aboca més milions. No paga impostos i no està subjecta al control de cap organisme internacional. I ens encanta. Adorem i comprem tot el que ens ofereix de forma acrítica i sense miraments durant les setmanes que dura la copa del món.

Sortosament, però, arriba un moment en què un àrbitre fa sonar el xiulet i s'acaba el mundial. Aleshores ens despertem. Com si un il·lusionista fes sonar els dits i ens despertés d'un estat d'hipnosi. Ens freguem els ulls i tornem a descobrir les altres coses de la vida que ens agraden. Com ara el rugbi. Aquell esport on els jugadors no fan teatre cada cop que cauen per terra, on els àrbitres són respectats pels equips i els espectadors, i on el jutge de vídeo dilucida aquelles jugades polèmiques que poden decidir un partit.

L'estiu és una bona època per descobrir, per exemple, el rugbi de 13 de la Super League anglesa, que ens visita cada quinze dies a Perpinyà gràcies als Dragons Catalans. Juguen durant tot el mes d'agost, i és una magnífica excusa per a una excursió familiar o amb amics a la capital del Rosselló. El rugbi de 13 és un esport dinàmic, ràpid i emocionant, i la Super League és una competició de màxim nivell.

L'agost és també el mes d'inici del Rugby Championship, la competició equivalent al Sis Nacions de l'hemisferi sud. L'Argentina, Austràlia, Sud-àfrica i Nova Zelanda es veuen les cares en partits emocionants amb un estímul afegit: veure com els Pumas argentins segueixen millorant fins a anivellar-se amb els mites del sud com ara els All Blacks, els Springboks i els Wallabies.

Veure aquests partits ens servirà per reunir forces per al que ens espera quan comenci la nova temporada, amb una situació mai no vista: la USAP jugant en el ProD2, la segona divisió del rugbi francès. Els catalans del nord estan devastats, i els persegueix el fantasma de la relegació eterna si no aconsegueixen un efecte rebot que els faci tornar a primera la temporada següent. No serà fàcil. Menys pressupost, menys patrocinadors, una gestió controvertida... Tot i amb això, la USAP comptarà amb un element gens menyspreable: els seguidors. He pogut constatar que el fervor usapista no ha disminuït amb el descens, i que els seguidors estan disposats a deixar-hi la pell animant l'equip per aconseguir el rebot esmentat.

Els Dragons Catalans estan aprofitant l'avinentesa per fer-se veure i cridar ben fort que són ells els únics que defensen ara els colors catalans en l'escena internacional, celebrant una mena de justícia poètica que els ha col·locat en la primera línia. Resulta curiós veure pàgines i pàgines dedicades als Dragons a L'Indépendent, i uns quants breus per a la USAP. No crec que el miratge duri gaire. Si els arlequinats aconsegueixen encadenar un parell o tres de triomfs al començament de la temporada, tornarem a veure les coses com abans. Fóra una gran notícia que la USAP a segona quedés com una anècdota a partir de 2015.