Sor­to­sa­ment, s'ha aca­bat aquest període hipnòtic que cada qua­tre anys s'apo­dera del nos­tre ente­ni­ment. Tant si el fut­bol ens agrada com si no, que­dem atra­pats per la magnífica tera­nyina tei­xida per la FIFA. Ja poden dir missa els que la cri­ti­quen i l'acu­sen de cor­rupció. La FIFA és la mul­ti­na­ci­o­nal més pode­rosa de la història. Té un mono­poli sense parangó, els cli­ents con­su­mei­xen els seus pro­duc­tes amb avi­desa i els patro­ci­na­dors es fan cops de colze per veure qui hi aboca més mili­ons. No paga impos­tos i no està sub­jecta al con­trol de cap orga­nisme inter­na­ci­o­nal. I ens encanta. Ado­rem i com­prem tot el que ens ofe­reix de forma acrítica i sense mira­ments durant les set­ma­nes que dura la copa del món.

Sor­to­sa­ment, però, arriba un moment en què un àrbi­tre fa sonar el xiu­let i s'acaba el mun­dial. Ales­ho­res ens des­per­tem. Com si un il·lusi­o­nista fes sonar els dits i ens des­pertés d'un estat d'hip­nosi. Ens fre­guem els ulls i tor­nem a des­co­brir les altres coses de la vida que ens agra­den. Com ara el rugbi. Aquell esport on els juga­dors no fan tea­tre cada cop que cauen per terra, on els àrbi­tres són res­pec­tats pels equips i els espec­ta­dors, i on el jutge de vídeo dilu­cida aque­lles juga­des polèmiques que poden deci­dir un par­tit.

L'estiu és una bona època per des­co­brir, per exem­ple, el rugbi de 13 de la Super Lea­gue anglesa, que ens visita cada quinze dies a Per­pinyà gràcies als Dra­gons Cata­lans. Juguen durant tot el mes d'agost, i és una magnífica excusa per a una excursió fami­liar o amb amics a la capi­tal del Ros­selló. El rugbi de 13 és un esport dinàmic, ràpid i emo­ci­o­nant, i la Super Lea­gue és una com­pe­tició de màxim nivell.

L'agost és també el mes d'inici del Rugby Cham­pi­ons­hip, la com­pe­tició equi­va­lent al Sis Naci­ons de l'hemis­feri sud. L'Argen­tina, Austràlia, Sud-àfrica i Nova Zelanda es veuen les cares en par­tits emo­ci­o­nants amb un estímul afe­git: veure com els Pumas argen­tins seguei­xen millo­rant fins a ani­ve­llar-se amb els mites del sud com ara els All Blacks, els Spring­boks i els Walla­bies.

Veure aquests par­tits ens ser­virà per reu­nir for­ces per al que ens espera quan comenci la nova tem­po­rada, amb una situ­ació mai no vista: la USAP jugant en el ProD2, la segona divisió del rugbi francès. Els cata­lans del nord estan devas­tats, i els per­se­gueix el fan­tasma de la rele­gació eterna si no acon­se­guei­xen un efecte rebot que els faci tor­nar a pri­mera la tem­po­rada següent. No serà fàcil. Menys pres­su­post, menys patro­ci­na­dors, una gestió con­tro­ver­tida... Tot i amb això, la USAP comp­tarà amb un ele­ment gens menys­pre­a­ble: els segui­dors. He pogut cons­ta­tar que el fer­vor usa­pista no ha dis­minuït amb el des­cens, i que els segui­dors estan dis­po­sats a dei­xar-hi la pell ani­mant l'equip per acon­se­guir el rebot esmen­tat.

Els Dra­gons Cata­lans estan apro­fi­tant l'avi­nen­tesa per fer-se veure i cri­dar ben fort que són ells els únics que defen­sen ara els colors cata­lans en l'escena inter­na­ci­o­nal, cele­brant una mena de justícia poètica que els ha col·locat en la pri­mera línia. Resulta curiós veure pàgines i pàgines dedi­ca­des als Dra­gons a L'Indépen­dent, i uns quants breus per a la USAP. No crec que el miratge duri gaire. Si els arle­qui­nats acon­se­guei­xen enca­de­nar un parell o tres de tri­omfs al començament de la tem­po­rada, tor­na­rem a veure les coses com abans. Fóra una gran notícia que la USAP a segona quedés com una anècdota a par­tir de 2015.