La copa del món del Brasil ja és història i serà per sempre el mundial d'Alemanya. Perquè es va proclamar més que justa vencedora, amb un joc demolidor i magnífic. I perquè Alemanya ha aconseguit aquesta quarta copa del món contra l'Argentina de Leo Messi, en una final que no va ser, ni de bon tros, gens fàcil per als germànics. I, no cal dir, per la història quedarà la humiliant golejada que la campiona va propinar a l'amfitriona Brasil amb aquell 1-7 que mai oblidarà cap brasiler ni cap aficionat al futbol. I espero que la història reconegui que aquesta Alemanya que ens ha meravellat és obra d'un tal Joachim Löw, a qui sembla que se li resten mèrits simplement perquè no ha entrenat cap gran club europeu, sinó que ha dedicat la seva carrera de tècnic a preparar la gran selecció que ara ha explotat al Brasil. Com deia l'amic Beumala ahir en la contraportada d'aquest diari: “Danke, herr Löw.”

Fets els reconeixements més que oportuns, m'agradaria centrar-me en els pros i els contres que aquest mundial deixa per al Barça de Luis Enrique, que ahir va començar el seu camí amb l'inici oficial de la pretemporada. Entre les creus del mundial per al Barça hi ha sens dubte el fet que finalment, per poc, aquest no hagi pogut ser el mundial de Messi, tal com hauria estat desitjable per al barcelonisme. Sóc dels que penso que s'exerceix una excessiva pressió sobre Messi perquè guanyi un mundial –cosa que seria fenomenal– simplement pel fet que Maradona ho va aconseguir. Però no es pot restar ni un gram de legitimitat a Leo com un dels tres o quatre millors jugadors de la història pel fet de guanyar o no un mundial. En tot cas, al Barça l'afectarà en funció que la recuperació anímica del jugador sigui més o menys òptima. L'altra creu del mundial és, evidentment, la sanció a Luis Suárez, que impedirà que la nova estrella blaugrana s'estreni en l'inici de temporada amb l'equip.

Ara bé, també hi ha una part positiva. El magnífic mundial del nou porter xilè del Barça, Claudio Bravo, estaria en aquesta llista. Fins i tot s'hi podria incloure el fet que la desfeta de la selecció espanyola –de la qual es parla poc mentre que des d'aquí es flagel·la els brasilers i Scolari– permetrà al Barça disposar de la seva columna vertebral més descansada. Però si hi ha algun aspecte positiu per al club blaugrana que destaqui en aquest mundial és sens dubte el paper de Javier Mascherano. El jugador argentí del Barça ha estat un dels millors jugadors del mundial, ha demostrat entrega fins a l'extenuació, capacitat tàctica i, sobretot, lideratge. Una consolidació que entronca perfectament i probablement engrandeix el paper que Luis Enrique ja va preveure per a ell abans del mundial, quan es va fer càrrec de la banqueta del Barça. Messi no ha guanyat el mundial, però el Barça ha guanyat un líder que pot ser tan important com la fulgurant davantera que tindrà quan s'incorpori Suárez. Que la brillantor d'aquests no ens enlluerni fins al punt de privar-nos de veure el valor de jugadors com Masche.