El rugbi és per sempre
Hom diu que quan t'enamores de la pilota ovalada, ja no hi ha retorn. Els equips de veterans amb exjugadors vells, grassos i calbs són tot un clàssic, perquè ningú no vol deixar de jugar, ni que sigui un cop l'any i en un partit de costellada.
Un cas paradigmàtic és el Florian Cazenave, el mig de melé campió amb la USAP de Perpinyà, que ha esdevingut un exemple de lluita i superació personal.
Florian va néixer un dia abans que s'acabés l'any 1989 a Tarba, una ciutat dels Pirineus occitans agermanada amb Girona. El 2008 va arribar a la màxima categoria francesa en ser fitxat per la USAP. És un dels responsables del Planxot aconseguit el 2009. L'estiu del 2013, Florian gaudia de la Fira de Ceret amb una colla d'amics, i un estúpid accident (va entrebancar-se i va colpejar-se de ple amb una cadira) va provocar-li la pèrdua d'un ull. Una tragèdia per a qualsevol esportista professional, però no per a Cazenave, que va assegurar des del primer dia que tornaria a la pràctica del rugbi.
Després d'una dura recuperació, el mes
de maig passat Cazenave rebia una comunicació que va caure com un mall: la Federació Francesa de Rugbi li revocava la llicència federativa.
“Les regles són clares: quan hom perd un òrgan bilateral, hi ha la prohibició de practicar el rugbi”, va dir Jean-Claude Peyrin, president de la
comissió mèdica de la federació, i va afegir que “és impossible que Cazenave torni a jugar a rugbi a França”.
Qualsevol altre s'hauria donat per vençut. Però als seus 24 anys, Florian creu que encara pot aportar coses a l'esport, i s'agafa als dos últims mots de la declaració de Peyrin: “a França”.
L'IRB ha provat i aprovat unes ulleres especial per protegir els ulls dels jugadors amb problemes de visió, com ara els que han de fer servir lentilles. Tres països, Gal·les, Irlanda i Itàlia, n'han aprovat l'ús. Aleshores Florian truca a Viliami Vaki, un tercera línia de Tonga que havia compartit vestidor amb Cazenave a Perpinyà, que actualment juga en el Reggio italià.Vaki fa les gestions pertinents en el club de la Reggio Emilia, de la segona divisió italiana.
Aquesta setmana, el Reggio Rugby anunciava oficialment la contractació de Florian Cazenave com a jugador del seu primer equip. “El meu amic Viliami em va explicar els objectius del club, i el seu projecte de fomentar el desenvolupament dels joves jugadors. Vaig agafar el repte de seguida, no veig l'hora de tornar al camp. El meu primer objectiu és aprendre italià, per poder ajudar els meus companys en el camp a tornar l'equip a la primera divisió. Sóc feliç de ser aquí. Els rossoneri m'han donat una oportunitat i no els decebré.”
Quan tot indicava que l'adversitat apartaria per sempre més Cazenave dels camps de joc, l'occità ha donat una lliçó de superació personal superba. Enhorabona, Florian!