Opinió

Fotografies de la final

Aquest cop, però, els teutons han pujat a l'Olimp de forma merescuda

L'anglès Gary Lineker va paten­tar una de les grans dites del fut­bol: “El fut­bol és un esport que juguen onze con­tra onze durant 90 minuts, i al final sem­pre gua­nya Ale­ma­nya.” Aquest cop, però, els teu­tons han pujat a l'Olimp meres­cu­da­ment. Ale­ma­nya és, més que mai, la merei­xe­dora d'aquesta Copa del Món, i més després d'humi­liar el Bra­sil (1-7) i jugar magis­tral­ment la final. El par­tit de Mara­canã ens ha dei­xat unes quan­tes foto­gra­fies, al marge del gran joc des­ple­gat pels de Joac­him Low.

Pri­mer. Per molt que s'entes­tin a enal­tir Messi com el millor juga­dor de la com­pe­tició, l'argentí només va ren­dir a bon nivell en la fase de grups i els vui­tens de final. A Rio, Leo va jugar tocat con­tra els germànics, però també s'havia reser­vat durant alguns trams de la com­pe­tició, igual com va fer durant tota la tem­po­rada amb el Barça. Si algun argentí havia de pujar a reco­llir el tro­feu al millor, aquest havia de ser El Jefe­cito, Javier Masc­he­rano. L'Argen­tina d'Ale­jan­dro Sabe­lla s'aguan­tava per la tasca fosca, però impres­cin­di­ble, del cen­tral del FC Bar­ce­lona jugant a la selecció per davant de la defensa.

Segon. Les bar­ras bra­vas argen­ti­nes han tor­nat a demos­trar que el fut­bol, en aquest país, no és un esport més. Gai­rebé és una religió –lide­rada per Diego Mara­dona, segu­ra­ment–, que acaba ali­e­nant els afi­ci­o­nats i fent-los com­por­tar irra­ci­o­nal­ment al ritme de la massa. Quinze poli­cies ferits i 54 detin­guts, una xifra a tenir en compte. El fut­bol, opi del poble? A l'Argen­tina, al Bra­sil o a Espa­nya, segur que sí.

Ter­cer. La llotja d'un estadi, i més quan hi ha una final, és un espai de poder. Angela Merkel emo­ci­o­nada peto­ne­jant els de Low; Dilma Rous­seff, que gai­rebé ni va voler tocar la Copa del Món, abans d'entre­gar-la a Phi­lipp Lahm, i Vladímir Putin, atent, espe­rant rebre el tes­ti­moni del Bra­sil per orga­nit­zar a Rússia el mun­dial del 2018. Rússia i la seva política d'atraure grans media-events per posi­ci­o­nar la seva imatge-país. Rússia i la gran­desa per­duda, la super­potència fra­cas­sada que vol repo­si­ci­o­nar-se al tau­ler d'escacs glo­bal a còpia de demos­trar que con­ti­nua essent atrac­tiva per aco­llir grans esde­ve­ni­ments espor­tius. Sotxi en el record.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)