Mil quatre-cents
Podeu mirar-ho així: queden, pam amunt pam avall, mil quatre-cents dies. Només. Vull dir per al mundial de Rússia. De futbol. Començarà el 8 de juny de 2018 i es disputarà en onze ciutats diferents i dotze seus –hi haurà dos estadis a la ciutat de Moscou–. Finalment s'ha imposat el seny i totes les seus estan al sector europeu del país. Però alerta: una és a Rostov, just al costat d'on un míssil ha tombat l'avió de Malaysia Airlines. I una altra, a Kaliningrad, la vella Konisberg de Kant avui convertida en un apèndix casernari entre Polònia i Lituània. Encara no sabem, però, si hi participaran 32 o 40 equips, com vol Michel Platini, el president de la UEFA, barallat a mort amb Sepp Blatter, el president de la FIFA
Ho torne a dir: queden mil quatre-cents dies. Que al nostre país seran particularment trepidants. Segurament la de Rússia serà la darrera copa del món sense selecció catalana en joc –no arribem a temps per a poder disputar les fases classificatòries–. I què dir del país amfitrió? Tal com s'estan posant les coses després de l'atac d'aquesta setmana, vés a saber on estarà Rússia d'ací a mil quatre-cents dies i qui manarà.
Però i al futbol? Són quatre lligues, quatre Champions, un europeu i una copa Amèrica. Per a Messi el partit de l'altre dia era l'ocasió de la seua vida per a ser campió del món. D'ací a mil quatre-cents dies? Haurem vist molt de futbol. Hi haurà figures desconegudes avui, segur. Alemanya intentarà la proesa de guanyar dos mundials de forma consecutiva. Si ho fa empataria amb el Brasil pel que fa al nombre d'estels cosits al pit de la samarreta. Podrà el Brasil renàixer o tot això haurà estat excessiu? D'ací a dos anys tenen els Jocs Olímpics que es faran a Rio de Janeiro. Si s'hi refan serà una bona base per a la venjança. Ah! Però i els russos? Putin voldrà guanyar. I no han guanyat mai. Mil quatre-cents dies doncs. I molt de què parlar…