La ximpleria
el màxim organisme
del futbol començarà
a fer net?
El mundial de futbol del Brasil haurà deixat grans estampes, per triar i remenar. Si parlem de futbol, hi ha l'aposta d'atac i toc d'Alemanya, l'eclosió de “noves” seleccions sud-americanes que trenquen tradicions històriques; hi ha l'esforç de l'Argentina, amb Mascherano d'incommensurable capità de vaixell –quin goig, veure'l arribar a totes les pilotes i arengar l'equip! Hi ha el cabàs de gols, la feina dels porters, la mà de pròrrogues i penals... I hi ha les grans desfetes futbolístiques que explicarem als néts. Encara que amb l'ensulsiada del Brasil t'havies de fregar ben fort els ulls, de vegades poden passar coses com aquestes si es tempta tant la sort com ho va fer Scolari (l'amic de Rosell, oi?), renunciant a fer futbol, que és fer un equip. Com a mínim, a la final hi van arribar dos equips que s'havien comportat com a tals. D'una banda, una Alemanya que venia de lluny, per molt que diguin ara els benefactors del tiki-taka; venia de molta feina enrere, d'una fusió de gèneres i capacitats, i d'una llarga tradició que no fa més que consolidar-se, que és també el que els nou-rics del futbol obliden massa ràpidament: els que es postulen com els descobridors del tiki-taka, com si no hi hagués hagut futbol abans d'ells, també haurien de veure que Alemanya va desplegar un ampli repertori de recursos. I de l'altra, una Argentina que, dintre les seves limitacions –els forats en algunes parts del camp i la fusió de
Messi–, va treure profit del que podia i sabia fer,
i amb ordre es va plantar a la final. (En aquest sentit, una mica de misericòrdia per a l'ullerós Sabella, que va fer de sargidor imaginatiu
davant els descosits que se li anaven presentant.)
Aquest Mundial ha tingut tot això, sí. I també la ximpleria reiterada, que no és flor d'un dia, exhibida per la FIFA. Per quan el màxim organisme internacional del futbol començarà a fer una mica de net? Josep Blatter, el seu president des de 1998, via eleccions sempre esquitxades per la polèmica, que treballa a la FIFA des de 1976, es permet donar lliçons de moralitat i opinions trabucades quan, per exemple, encara pesen una mà d'interrogants i forats cada cop més negres sobre l'elecció de Qatar com a seu del mundial per al 2022. Calia que digués que li havia sorprès l'elecció de Messi com a jugador del mundial? Tirar la pedra i amagar la mà. L'organisme que presideix Blatter imposa una lliçó exemplar a Luis Suárez per la seva mossegada a un jugador (Déu n'hi do l'estampa!), una lliçó que havia de ser
exemplar veient el currículum del nou jugador del Barça. D'acord. Però calia portar la sanció a tombants absurds, com el de no poder ni ser presentat o ni poder entrenar-se? Per què amb aquest futbolista la FIFA assaja un rentat de cara –i només de cara a la galeria– i amb l'altre joc brut, com el de la corrupció, fa com s'hi sentís ploure? Tirar la pedra i amagar la mà. Ben amagada, sobretot.