La renovació de la marató de Barcelona
amb canvis en el circuit i una major aposta pels atletes d'elit; tot plegat a la recerca de l'excel·lència organitzativa
En menys d'una dècada la marató de Barcelona ha passat pràcticament de la desaparició –el 2005 no es va celebrar– a les portes del podi de les grans maratons europees. De la mà de l'empresa ASO-RPM Racing i l'aposta decidida de l'Ajuntament la prova ha tingut un creixement espectacular i el 2012 es va quedar al llindar dels 20.000 inscrits. Diversos factors han provocat que en les dues últimes edicions hi hagi hagut un petit retrocés, però en tot cas la cursa s'ha consolidat entre les grans cites del calendari continental de proves urbanes. Fa escassament un mes la mateixa empresa que ha tingut cura del rellançament de la prova va guanyar el concurs convocat per l'Institut Barcelona Esports (IBE) per pilotar la marató i la mitja marató més enllà del pròxim lustre. La concessió és per quatre anys i dos més si les coses van per bon camí. La importància de les empreses competidores, algunes d'elles vinculades a d'altres grans maratons com les de Chicago o Berlín, evidencien fins a quin punt la cursa de la capital catalana ja ha aconseguit un lloc preferent en el mapa internacional. Els requisits exigits per l'Ajuntament, relacionats amb els serveis de l'organització, però també en l'impacte mediambiental, pretenen conduir la prova cap a l'excel·lència. Amb aquest plantejament, i més enllà dels números d'inscrits, el gran objectiu dels organitzadors és que la marató de Barcelona sigui considerada la millor d'Europa. Es prioritzarà més la qualitat que la quantitat, amb el convenciment que una cosa comportarà l'altra. I si per aconseguir aquest propòsit s'ha d'anar més a poc a poc, s'hi anirà. De fet, la història d'èxit de les grans maratons continentals, Londres, Berlín i París, no és tampoc qüestió de quatre dies.
En els pròxims mesos els responsables de RPM ja aniran desgranant els trets característics de la nova etapa de la cursa barcelonina, però de moment ja han avançat per on aniran algunes de les novetats. Per començar, el canvis en el circuit seran “substancials” i no fets amb bisturí, tal com havia passat en les últimes edicions. En tot cas, l'objectiu serà el mateix, intentant trobar un recorregut encara més ràpid i atractiu paisatgísticament. En aquest sentit, una altra de les novetats serà l'aposta decidida per contractar atletes d'elit, tant estatals com internacionals. El rècord femení de la mitja marató aconseguit per la kenyana Florence Kiplagat (1h05:12) va tornar a situar Barcelona en el primer panorama atlètic, i des de l'organització, al dictat de l'Ajuntament, es vol continuar explotant aquesta via. L'intent d'una plusmarca masculina en la mitja marató, el 15 de febrer que ve, podria ser el gran repte per al curs vinent. En la marató, un mes després, es pretén recuperar el lideratge de la millor marca aconseguida en territori estatal, després que València hagués pres el comandament el 2013, amb les 2h07:14 que va acreditar el kenyà Felix Kipkemoi Keny. En l'agenda de l'organització també s'ha fixat la implantació d'una sèrie de mesures amb l'objectiu d'apropar la marató a les dones i als corredors més joves. També es crearà la Fundació Marató Barcelona amb l'objectiu de coordinar de la millor manera possible totes les iniciatives i projectes socials vinculats a la cursa. En definitiva, un munt de novetats per dotar la prova de més continguts i projectes, a la recerca de l'excel·lència organitzativa. La pròxima cita, el 15 de març.