L'accent dsig­ni­fica. Venint de ponent, un car­tell de la pae­ria saluda el visi­tant per acla­rir-li, ja d'entrada, on arriba: “La ciu­tat de Cer­vera, amb Marc Màrquez.” Després, la ban­de­rola amb el número 93 del campió del món de moto GP penja en mol­tes bal­co­na­des i la seva imatge es troba fins i tot en un penó colos­sal a la façana d'una joie­ria de la plaça de Sant Miquel, al cap­da­vall de l'única uni­ver­si­tat que el Decret de Nova Planta va per­me­tre a Cata­lu­nya. I com que el Tro de Cer­vera –“Marc Márquez” als lli­bres, als mit­jans de comu­ni­cació i a la Viquipèdia– escampa pel món el nom d'on el 1993 va néixer, els cor­re­gi­dors del moment li són tan agraïts com a Felip V quan va con­ce­dir el títol de ciu­tat a la vila.

Tirant avall, al car­rer Major, el Museu Comar­cal de Cer­vera li dedica un espai hagi­ogràfic que ofe­reix la pos­si­bi­li­tat de foto­gra­fiar-se amb les gra­no­tes, les màqui­nes i els tro­feus de l'ídol i escriure al lli­bre de visi­tes l'admi­ració que se li té “com a pilot i millor per­sona”, que hi és la frase més repe­tida. Enmig de l'enorme quan­ti­tat de pro­pa­ganda, el seu logo­tip acronímic és a per tot, i la c del nom fonent-se amb la q del cognom fa de la marca “marc­quez” un impacte visual sense cap accent d'un mag­ne­tisme glo­ba­lit­za­dor de pri­mer ordre. Això i l'atracció de la riquesa de l'èxit: mal­grat el secre­tisme, hom cal­cula que amb aquest apa­ra­dor comer­cial, el jove es capi­ta­litza cada any amb uns 5.000.000 d'euros. El que no és cap secret són els 130.000 euros amb què la Càtedra Cer­vera Emili Pujol ha hagut d'orga­nit­zar el 34è Curs Inter­na­ci­o­nal de Música que avui 246 alum­nes i 30 pro­fes­sors d'arreu del món també, clo­uen a la ciu­tat. Un curs que l'Orques­tra Simfònica Julià Car­bo­nell, amb la par­ti­ci­pació de joves valors, va inau­gu­rar diu­menge pas­sat amb la sim­fo­nia 1917, dedi­cada per Xos­takòvitx a la mateixa revo­lució que avui, per absència, el nom del cer­verí accen­tua.