Un Barça privatitzat
L'encapçalament d'aquest article recorda el pitjor malson per al culer amb mínima consciència del que és i ha de ser el Futbol Club Barcelona, aquella singular institució que, cert dia no gaire llunyà, va ser coneguda arreu pel Més que un club. La realitat, però, és tossuda, i a canvi dels vots lliurats fa quatre anys al candidat més votat de la història, aquest senyor i els seus acòlits han decidit, com aquell qui res, la privatització de l'entitat més representativa del sentiment català. I posem-nos-hi fulles si no ens agrada, que s'ho han agafat ben fort per fer i desfer a voluntat, tal com se'ls en dóna, sense gaires manies ni cap ganes de donar explicacions. Tot val, tot passa, i si no et sembla prou vergonya ser citat per un jutge de l'Audiencia Nacional, t'hi presentes dient que no llegies la lletra petita dels contractes, com si això no fes per a tot un gran president, com si en la feina abandonada no comptés honorar el càrrec i representar-lo com cal.
De passada, ja que sumes ridícul al continu despropòsit, segueixes encaparrat a dir que Neymar va costar 58,1 milions d'euros quan el teu successor va situar l'operació públicament en 86,2 i la realitat, augmentada a còpia de multes fiscals, reflecteix que ultrapassa, de molt, els 100 milions. Pagaríem diners per conèixer l'opinió sincera del jutge Ruz al final de la jornada de declaracions preses als representants barcelonistes. Conformem-nos, és el que hi ha: ningú no piula, tot està bé, la vida blaugrana és fantàstica i els altaveus de la connivència continuen exclusivament centrats a engrescar-nos dient-nos com serà la vida de meravellosa sota el lideratge de Luis Enrique. Es fitxa un central que era lateral fins fa quatre dies per una barbaritat de diners situada en el doble del que costava l'any passat i se li regala un contracte de quatre anys amb pròrroga d'un cinquè tot i carregar amb 31 anys al DNI. Ja coneixeu la cantarella de justificació: és una decisió del nou entrenador. Just aquell a qui sacrificaran d'aquí a tres mesos com a segon escut plantat en la seva estratègia de pervivència al poder, caigui qui caigui i peti qui peti. El primer a rebre la liquidació serà Zubizarreta si els nous fitxatges no arrenquen la temporada a ritme del Real Madrid. Això del futbol és tan primari que les estratègies no poden ser més previsibles. Llàstima, però, que ens continuïn prenent per rucs, com quan asseguren que Rosell aconseguia els futbolistes a preu de ganga (ja em direu quina ganga) per la seva, literalment, capacitat de seducció. Doncs, sí, s'han quedat el Barça sense que els hagi costat un ral, enhorabona. Ells i els seus amics se n'han fet els amos. Felicitats de manera especial al senyor Bartomeu, tan ambiciós com el seu predecessor. Posa rostre de xai on hi havia pomes agres i se surt amb la seva. A canvi d'aquells vots, troben carta blanca pertot. Estarem anys i panys pagant la factura de tota mena que deixaran, ampliada en part per aquesta sagnant inacció i passivitat de la massa social. I l'última: el Benfica s'ha endut de franc Víctor Andrade, per qui el Barça havia pagat tres milions en una de les mil clàusules del cas Neymar. Ells van fent. La resta, anar empassant. I el Barça, privatitzat.