El Tour de França ha tingut un racó per a la política internacional. El protagonista ha estat l'ucraïnès Andrí Grivko, de l'equip Astana. Grivko és originari de Crimea, la república autònoma que Rússia va annexionar per la força fa uns mesos. Tota la seua família hi viu encara. El seu pare va córrer en bicicleta per la Unió Soviètica i va anar als Jocs Olímpics. El fill va aprofitar una ocasió per anar-se'n a fer de ciclista professional a Itàlia, però ha acabat corrent per un equip kazakh, tradicionals aliats dels russos a l'Àsia central.

La situació de Grivko ha estat complicada per al Tour. Oficialment és ucraïnès, això no ho posa en dubte ningú. Però sa casa ara és a...? A Rússia en termes reals, però a Ucraïna encara en termes diplomàtics, ja que França no ha acceptat l'annexió de la península.

A Grivko, com a tota la seua família, les noves autoritats els han ofert passaports nous russos, però ells els han rebutjat. Va més enllà, i el corredor diu que en el referèndum no van deixar que els seus votessin.

Durant el Tour la seua presència era discreta. Un gregari bo, però en definitiva poc mediàtic. Fins que els prorussos van tombar l'avió de Malaysia Airlines. Aleshores tots els micròfons es van girar inevitablement cap a ell, i ell va parlar. Va dir que Putin és un criminal i que Rússia és una dictadura, i va qualificar de terroristes els prorussos.

Tot plegat igual li costa la feina. Els kazakhs procuren no enutjar Moscou mai i les paraules de Grivko són de les que no agrada gens sentir al Kremlin. Diuen que és bo. Que podria trobar feina en un altre equip i que només cal que s'ho propose. No sé si li importarà gaire, però, perquè el problema és que no en pot trobar al seu país, aquell tros de país on vivia i on encara viuen els seus.