Apologia de Xavi Pascual

El canvi sem­pre és bo, repe­tei­xen els gurus empre­sa­ri­als en con­tra­por­ta­des de lli­bres de but­xaca per a joves empre­ne­dors. D'aquesta manera, som vícti­mes el·lípti­ques d'un dis­curs con­su­mista en què es rela­ci­ona el canvi amb l'eficàcia i, per tant, sem­pre podem com­prar un demà millor a les rebai­xes sin­gu­lars d'uns grans magat­zems. Segu­ra­ment la causa d'aquesta ido­la­tria a una mudança per­ma­nent és l'anhel de saciar unes fan­ta­sies que no con­cor­den amb la rea­li­tat, i per això, en l'àmbit espor­tiu, encara que els líders pretèrits ens hagin dut a una glòria mesu­rada, defen­sem sovint un canvi dràstic com a con­dició necessària per asso­lir la uto­pia del tri­omf abso­lut i perenne.

Per aquest fet, cele­bro que Xavi Pas­cual enceti la seva setena tem­po­rada a la ban­queta del Barça. Des de l'Euro­lliga del 2010 el Barça ha dis­pu­tat totes les finals de l'ACB i la copa del Rei i ha fal­tat només a la final four del 2011. Èxit incon­tes­ta­ble per al líder que ha sabut mar­car amb deli­ca­desa els tem­pos de remo­de­lació que exi­geix tot grup humà. Men­tres­tant, pel camí, ha enter­rat tres entre­na­dors a les cata­cum­bes de Madrid, ha sobre­vis­cut a tres pre­si­dents blau­grana, ha tatuat un gen com­pe­ti­tiu al seu equip i ha acon­se­guit fer enten­dre que, sense ell, la història de la secció hau­ria estat dife­rent. I tot això sense haver nas­cut a Bel­grad ni haver gua­nyat Euro­lli­gues amb equips grecs. Molt meri­tori. Així doncs, una tem­po­rada més, fe incon­tes­ta­ble en les deci­si­ons que pugui pren­dre Xavi Pas­cual, i sobre­tot, no ens dei­xem por­tar per les veus de la capi­tal desit­jo­ses d'apro­fi­tar el fracàs de la dar­rera final four per fer sonar el seduc­tor dis­curs del canvi per a la ban­queta blau­grana. Ells saben millor que ningú que si Xavi Pas­cual deixa el càrrec podran acon­se­guir la supre­ma­cia que el saber fer de la secció de bàsquet els nega una tem­po­rada i una altra. Tenim un líder labo­ral­ment exem­plar, i que, a més, diria que no té comp­tes a Suïssa. Cui­dem-lo.