El touch és un esport nascut a finals de la dècada dels cinquanta del segle passat a Austràlia, com a exercici d'entrenament entre els jugadors de rugbi de 13. Va anar evolucionant fins a esdevenir un esport independent amb equips i lligues en diferents països.El touch és un dels pocs esports col·lectius en què competeixen equips masculins, femenins i mixtos. Té l'agilitat del rugbi, però sense placatges, melés, rucks o xuts de pilota.

Conegut popularment com a rugbi touch, pren el nom actual de touch a començaments dels anys noranta i adopta les regles definitives, vigents avui en dia. D'aleshores ençà, s'ha escampat arreu del món amb gran velocitat. La Federació Internacional de Touch, creada l'any 1985, té gairebé 50 membres a tots els continents.

El touch és un d'aquells esports que han arrelat a Catalunya i han agafat Espanya amb el peu canviat. L'any 2009, la Federació Internacional de Touch va acceptar Catalunya com a membre de ple dret. La Federació Catalana de Rugbi, comandada per Ignasi Planas, va tenir el bon ull d'acollir l'Associació Catalana de Touch dins la institució, dotant així l'esport d'una estructura federativa consistent i professionalitzada. Quan Espanya se'n va adonar, ja era tard. Avui, es dóna una situació atípica: Catalunya és membre actiu de la federació europea (i de la internacional) i Espanya és una developing nation, un estatus d'associat que implica que encara no n'és membre, però que pot rebre assistència i suport i alhora participar de les competicions internacionals. Diu la llegenda que l'enrabiada de les autoritats esportives espanyoles en saber que el seu estatus seria inferior al català va ser de dimensions èpiques.

El proper 7 d'agost, veurem Catalunya i Espanya com a nacions participants del campionat europeu de touch, que reunirà 16 seleccions nacionals a Swansea, al sud del País de Gal·les. El que no veurem de cap de les maneres és un enfrontament entre els dos països. Catalunya només presenta una selecció mixta (3 homes i 3 dones per equip), però sembla que a Espanya això de barrejar sexes al camp de joc no fa gaire gràcia. Per això, només ha presentat seleccions masculina i femenina, però no pas mixta. O sigui que han trobat la manera d'evitar aquell esdeveniment que podria causar una bretxa en l'espai-temps i ocasionar la fi del món: un partit Catalunya-Espanya.

Què comencin a fer-se a la idea. El que ja és normal al rugbi touch serà ben aviat normal en totes les disciplines esportives i no podran empescar-se martingales per evitar trobar-se amb la selecció catalana als camps de joc. Mentrestant, gaudim d'aquesta especialitat derivada del rugbi que atorga a Catalunya el lloc que li correspon en peu d'igualtat amb la resta de nacions on es practica.