Ignomínia a Mirotic
ha de deixar de banda aquest orgull tan estúpid i tributar l'homenatge que es mereix a un jugador molt especial
No és cap àngel i la inconsciència inherent als 23 anys l'ha conduït, de vegades, a actuar per rampells. Ho va fer el curs 2009/10, quan va deixar a l'estacada el Palència –hi va actuar cedit pel Madrid–, quatre jornades abans del final de LEB Or i jugant-se la permanència, per ser al Nike Hoop Summit, a Portland. Ara, no ha estat ben bé així, si bé la decisió definitiva del canvi de Madrid per Chicago va madurar del tot l'últim mes de competició. S'havia deteriorat molt la relació amb Pablo Laso –el tècnic el va relegar molts minuts a la banqueta i en prioritat com a arma ofensiva– i ell, descentrat, va fer un final de la Lliga Endesa horrible. Impropi d'una peça desequilibrant, sens dubte el millor 4 de fora de l'NBA.
Que l'epíleg de la relació entre Nikola Mirotic i el Madrid no hagi acabat com les dues parts desitjaven –setmanes enrere, l'aler pivot se sentia disposat a continuar, decisió reafirmada pel naixement del seu primer fill, Alexei, just després de la final a quatre de Milà– no justifica l'actitud de la casa blanca envers el major talent format a la seva base en els últims anys i que, i això no es pot obviar, ha deixat a les arques del club 2,5 milions d'euros del pagament de la seva clàusula de rescissió. Ja fa divuit dies que va ser presentat al United Center de Chicago, juntament amb Pau Gasol, com a nou jugador dels Bulls, i des de Madrid, únicament hi ha hagut silenci. Ni un gest d'agraïment per part de ningú, ni un trist comunicat per un jugador indispensable per explicar els últims èxits del Madrid. I, si no, que l'hi preguntin al Barça al qual, excepte en la final abans mencionada, sempre feia moltíssim mal. El club blanc ha de deixar de banda aquest orgull tan estúpid i tributar l'homenatge que es mereix a un jugador molt especial que, als 15 anys, va deixar el seu Montenegro natal amb els seus pares per perseguir el somni de ser professional. Llavors, era tan sols un projecte de jugador que, tot just dos anys abans, havia decidit deixar el futbol per inscriure's en la Joker School, una escola de bàsquet de Podgorica. Allà, va tenir Jadran Vujacic de mentor, persona cabdal en els seus inicis i també en la decisió d'acceptar l'oferta del Madrid en edat adolescent.
A la capital d'Espanya, ja ningú veu Mirotic en positiu. I qui ho fa, no trigarà a unir-se al grup de crítics. Només ha fet falta que es fes públic el seu contracte amb els Bulls –tres anys i 17 milions de dòlars en total, el millor d'un rookie europeu– perquè se'l titllés ja de pesseter, tot i que els motius econòmics no han estat els que han traçat el seu destí. Aquesta tibantor amb el Madrid s'uneix a la que viu també amb la FEB i que tants maldecaps li ha generat. Del nen prodigi del 2010 nacionalitzat per carta de naturalesa i que el 2011 va dur Espanya a l'or sub-20 amb una actuació mai vista (MVP, amb 27 punts i 10 rebots de mitjana), a repudiat. L'eclosió d'Ibaka i la impossibilitat de tenir dos nacionalitzats a l'equip va generar un conflicte d'interessos que l'ha esquitxat. Fa un any, la FEB el va reclamar per a l'europeu, però ell volia garanties. No volia ser un pedaç per la renúncia d'Ibaka i va exigir un document signat en què se li garantís ser en el mundial. No el va obtenir i la corda es va trencar, fins al punt que la desconfiança entre les parts és màxima.
A Montenegro, cíclicament van insistint en la voluntat de recuperar-lo. I, si bé la normativa internacional impedeix jugar amb un altre país als jugadors que han participat en una competició oficial després dels 17 anys, hi ha una escletxa. En circumstàncies especials, la FIBA li podria autoritzar un canvi si Mirotic expressés per escrit el desig de jugar amb Montenegro. Jo ara ja no descartaria res.