El Barça de Luis Enrique a hores d'ara és només una llavor. Una bona llavor, pel que s'intueix, que té moltes probabilitats de donar un fruit esplèndid per poc que les coses vagin quadrant. Coses com l'encaix de Xavi en el nou projecte, el seu compromís, el rol, els minuts i la seva implicació en els fonaments d'un nou cicle que segurament culminarà sense ell. I com l'explosió de Neymar no com a secundari, sinó com a protagonista. I la recàrrega d'un carril dret que agonitza d'inanició. I la bona mescla de Luis Suárez en el grup i en un trident ofensiu de luxe. I, òbviament, la reacció de Messi per tornar a ser el que era i liderar aquest nou projecte. Sembla la carta als Reis en plena canícula, però en realitat tot això és més fàcil per a Luis Enrique i els seus jugadors que per al club escapar de la tempesta permanent en què es troba atrapat des de fa mesos. Aquesta setmana, el TAS podria alleugerir aquesta motxilla posant seny a la sanció de Luis Suárez, però uns dies després el Barça declararà davant la FIFA per les contractacions de menors de 18 anys. Podrà fitxar jugadors el 2015? Fins aquí els psicotròpics; a partir d'aquí, la droga dura. Al setembre, que pinta negre, Messi podria anar a judici amb el seu pare per tres delictes fiscals. Aquells mateixos dies, el jutge Ruz podria imputar el president i vicepresident del Barça (Bertomeu i Faus) pel cas Neymar, pel qual ja ho estan el club i l'expresident Rosell, tot a satisfacció del soci Cases. I no descartin més, perquè si un diari (de Madrid) es va inventar connexions dels Messi amb el narcotràfic, un altre rotatiu (de Madrid) se les inventa ara del Barça amb la corrupció política. I és clar, l'acció de responsabilitat; què faríem si no hi fos. És el que tots els socis del Barça esperen, veure a la banqueta dels acusats els tres últims presidents del club. O veure el contracte de Neymar al costat dels papers de Bárcenas. Segur que sí. Continuïn així i aconseguiran que el vaixell naufragui. Amb la vènia.