Falten gairebé dues setmanes per a la disputa de la 49a edició del trofeu Joan Gamper, amb el Club León com a convidat, però el recent fitxatge de Rafa Márquez per l'Hellas Verona –no es perdrà la cita amb homenatge inclòs com va confirmar el president del conjunt mexicà tot i que, inicialment, es va témer per la seva presència– ha fet revifar aquests dies el debat entorn a la importància que té avui dia el trofeu que rendeix homenatge al fundador del Barça. Ja fa anys que el Gamper ha adquirit un rol més testimonial i simbòlic que altra cosa i que s'allunya de l'objectiu amb què va ser creat el 1966, amb Enric Llaudet com a president, i que no era altre que presentar l'equip davant els socis. Una missió difícil de complir en l'actualitat, en què gairebé tot el que fa el conjunt blaugrana –entrenaments al marge– es retransmet en directe per televisió i en què com és lògic i obligat, toca complir amb els compromisos marcats, ja siguin amistosos arreu d'Europa com enguany o gires a l'altra punta del món. Aquesta pretemporada, l'afició ja haurà pogut veure quatre partits dels de Luis Enrique abans no arribi el Gamper, i també haurà pogut veure en acció la majoria de fitxatges. Altres vegades, com fa dos anys en concret, quan va ser el Sampdoria l'escollit com a rival, el Barça s'havia estrenat un dia abans en la lliga i va afrontar la cita amb una majoria de jugadors del filial. Tot i això, més de 50.000 espectadors van anar aquella nit a l'estadi. L'any passat, van ser més de 80.000 els que es van animar a anar al Camp Nou. I és possible que passi el mateix el 18 d'agost, ja que el Gamper continua sent una festa del barcelonisme per anar-hi en família i la massiva presència de turistes a la ciutat durant l'estiu –a més dels preus populars, amb entrades des de només 19 euros– ajuden a registrar una bona entrada. Però això no treu que el Gamper ja no és el que era.

Lluny queden ja aquells anys en què el Gamper el disputaven quatre equips i era un dels tornejos de referència de la pretemporada a Europa. El 1997 va passar a ser a partit únic, però l'entitat dels rivals, Boca Juniors, Milan, Juventus, Bayern de Munic i Inter de Milà, per exemple, en va mantenir l'atractiu. Poc a veure amb el Sampdoria, el Santos i el Club León, els últims convidats. La temporada que ve, el Gamper arribarà a la 50a edició, motiu pel qual sembla una ocasió d'or per intentar rellançar-lo i recuperar part del prestigi que ha anat perdent en els últims anys, més enllà que les grades presentin o no un bon aspecte. Si es vol commemorar aquesta data com toca, algun canvi s'ha de fer respecte a les últimes edicions. Ja sigui apostant per un rival amb majúscules o, per què no, recuperant la fórmula de fer-hi participar quatre equips, encara que sigui de manera excepcional per celebrar aquest mig segle d'existència. Com fa l'Arsenal des del 2007 amb l'Emirates Cup, que enguany ha comptat amb la participació del PSG, el València i l'Inter de Milà. O com ha fet alguns dels últims anys el Bayern de Munic amb l'Audi Cup, trofeu que el Barça va guanyar el 2011, en què també hi van participar el Milan i l'Internacional de Porto Alegre. Fa uns anys, el conjunt blaugrana també va disputar la Wembley Cup contra el Tottenham, el Celtic i l'Al-Ahly egipci. Si es vol apropar el Gamper al soci, dotar-lo de la personalitat d'antuvi, i no només complir amb l'expedient i prou, alguna cosa s'ha de fer.