L'Espanyol ha tingut un estiu força tranquil a l'hora de confeccionar la plantilla per a la temporada que ve. És cert que no ha fet gaires fitxatges i que no han suposat grans despeses, com ja ha passat els últims anys.

A més, cap dels reforços s'ha acabat convertint en un serial i les negociacions no s'han allargat més del que és habitual. Només la inesperada lesió d'Héctor Moreno en el mundial ha trencat, ara per ara, les expectatives de fer caixa amb un bon traspàs, però aquesta ja és una altra qüestió.

Però ja se sap que quan es perfila una plantilla no només s'han de tenir en compte les entrades, sinó també les sortides. I aquí sí que l'Espanyol s'ha trobat una pedra a la sabata, el cas de Thievy Bifouma.

El jugador francès s'havia de reincorporar al club aquest estiu després d'acabar una cessió al futbol anglès, i des de llavors no se l'ha vist més.

És cert que l'Espanyol no comptava amb ell i que el jugador tampoc volia seguir, però això no treu que si encara té contracte en vigor s'hauria d'haver presentat als entrenaments fins que es trobés una sortida al seu cas.

No és el primer acte d'indisciplina d'aquest jugador de només 22 anys. La temporada passada ja va acabar sent apartat per Aguirre i, més tard, cedit al West Bromwich Albion. I en fa dues, quan jugava també cedit a Las Palmas, va protagonitzar algun incident fora dels terrenys de joc que va acabar amb judici, i ara ha tornat a embolicar la troca uns quants dies no presentant-se quan li tocava.

És evident que el jugador demostra molt poca maduresa i professionalitat, però també és veritat que qui l'assessora l'està portant en la direcció equivocada. Amb aquesta estratègia, Thievy només ha pretès forçar la seva marxa, però l'expedient d'indisciplines que s'està creant difícilment se'l traurà de sobre com no intenti millorar el seu comportament o els que l'envolten no li facin veure que així tindrà problemes arreu on vagi.

No m'estranya, per tant, que l'Espanyol no el pugui traspassar tal i com voldria, i que s'acabi conformant amb una altra cessió. I és que amb aquest historial qualsevol s'arrisca a tenir-lo en propietat.