Fills d'una mare sense nom
Per fer una gracieta publicitària i marcar múscul identitari, la cervesa San Miguel contraataca la identificació mediterrània d'Estrella Damm i la radicació barcelonina de Moritz amb una campanya, “Ciudadanos de un lugar llamado mundo”, tan perversa com la reorientació del Barça.
Pretesament, aquella campanya és innòcua. Un grup de joves bonics canta en un anglès beatífic en un local asèpticament nocturn i modern, i gairebé per accident esbotzen la paret amb una ampolla de cervesa. A continuació, surten pel forat sense ni una esgarrapada ni un polsim de pols i s'ajunten amb una colla de nois i de noies ben fornits i mudats de l'extraradi que avancen entonant desafiadorament contents una cançó enganxosa en un castellà provinent de la conurbació idíl·lica: “Ciudadanos...”, etc.
La mirada del cantant de rap fa pensar en la de Luis Enrique, i la indumentària i la decoració corporal, en els guixots i les esquilades dels jugadors amb què li han configurat la plantilla. I el posat de tots plegats, en l'obtusa maniobra de fer passar pel forat del pany el bou de la beneiteria per la bèstia grossa de la globalització. Això no obstant, el mal no radica en la infinitat de tatuatges i pentinats agressius amb què l'adolescència allargassada inunda el món mundial amb l'excusa d'assemblar-se a les icones televisives, sinó en la perversió de la falsedat que predica.
A Munic, posem per cas, o a Londres, per posar un altre exemple tan internacional com pretén l'anunci i la degradació de la identitat blaugrana, seria ben difícil d'acceptar un insult tan flagrant a la intel·ligència; i no pas perquè fos cantat en castellà, perquè allà, aquesta nostra diglòssia provinciana no la tenen, sinó perquè pretendre ser del món sense ser d'enlloc és tant com voler ser del Barça sense la seva integritat i maldar per convertir tothom en una colla de fills de mare sense nom.