Dimecres passat, a les nou del vespre tocades, vaig passar per la casa d'uns amics, un dels quals un barcelonista incondicional que mirava el partit amistós entre el Barça i el Nàpols amb cara d'avorriment. Em va dir que, certament, era un partit molt avorrit i que el “nou” Barça encara està a les beceroles. Jo li vaig contestar que és comprensible, perquè fa poc que roden i encara no s'hi han incorporat plenament alguns jugadors clau, però la meva voluntat comprensiva (o potser va ser l'obvietat?) va provocar un sentiment contrari fent que l'home expressés la seva desconfiança en relació amb el futur de l'equip: com he dit, un barcelonista incondicional, dels de sempre. Vaig insistir que encara és molt aviat per jutjar res i, després d'avorrir-me una estona mirant un partit en què els jugadors del Barça (molts dels quals del B) es passaven la pilota al mig del camp, me'n vaig tornar cap a casa passant abans per la casa dels veïns, uns altres amics que aleshores acabaven de veure el partit i que encara tenien l'avorriment imprès a la cara. El partit tot just havia acabat i em van dir que el Barça fins i tot havia perdut arran d'una errada/relliscada de Claudio Bravo, sense que, hi van afegir, tal cosa posés en qüestió la feina que havia fet un dels dos porters que ha contractat el Barça. Aleshores vaig pensar que el futur de Víctor Valdés, encara recuperant-se de la seva fatal lesió a finals de la temporada passada, no és gens clar després de la mala jugada del Mònaco i una vegada tots els grans clubs semblen tenir la porteria coberta. El cas és que a vegades hi penso, en la fatalitat de Valdés. A més, em sap greu que no sigui al Barça encara que la decisió fos seva i que possiblement fos per diners, cosa que si és així suposa que el pla li ha sortit molt malament.

Havent fet aquesta digressió a propòsit de Valdés, recupero el relat inicial per resumir-lo afirmant que un dimecres d'agost, entre les 8 i les 10 del vespre, vaig passar per dues cases on miraven un partit de futbol per la televisió que va resultar avorridíssim. No he mirat els índexs d'audiència, però suposo que els meus amics no van ser els únics que el van veure. Personalment faig vacances de futbol a l'agost fins que no comencen les competicions, com ara aquelles supercopes (d'Espanya, d'Europa) que aquest any el Barça no jugarà després de molt anys de participar-hi en una o l'altra o fins totes dues. En fi, no discuteixo als meus amics, o a qui sigui, la curiositat per veure com s'ha posat en funcionament el Barça entrenat per Luis Enrique, però no sé si paga la pena que TV3, minimitzant el TN, emeti en una hora punta un partit intranscendent d'un equip sense rodatge i condemnat a avorrir. Només ho vaig veure una estona i ja en vaig fer prou per avorrir-me veient com els barcelonistes es passaven la pilota en horitzontal al cercle central. Allò era tiqui-taca? En tot cas, una versió alentida i completament inútil. Fa un temps Guardiola va declarar que no li agradava referir-se al tiqui-taca perquè és un terme pejoratiu. Més recentment s'ha revelat que, en el llibre Herr Guardiola, que sortirà pròximament, diu odia el tiqui-taca perquè és passar-se la pilota sense cap mena d'intenció i això no serveix per res, cosa que no feia el seu Barça. Té raó, però potser Guardiola ha assumit l'ús pejoratiu d'un terme que inicialment es referia a una manera de revolucionar el futbol consistent en passades curtes i precises en les transicions, la recerca constant de l'espai i el moviment ràpid de la pilota fins crear una ocasió de gol, sovint imprevisible. Així jugava el seu Barça. El de l'altre dia sí que es passava la pilota sense intenció i això no serveix per res. Insisteixo, però, que és aviat. Jo, en lloc d'avorrir-me, esperaré uns dies a veure el Barça per comprovar-ne la millora.