L'australià Dennis Coffey va dedicar gran part de la seva vida a difondre i fer créixer el touch, una modalitat ràpida de rugbi que en aquests dies celebra el seu campionat d'Europa de seleccions, amb la participació de Catalunya i Espanya. Va ser el mateix Coffey qui va anunciar l'any 2009 l'acceptació de Catalunya com a membre de ple dret de la federació internacional de l'especialitat, la FIT. També va ser ell qui va aguantar les pressions de les autoritats esportives espanyoles, que van posar-se de seguida a crear del no-res el touch a Espanya per contrarestar l'èxit català.

Malauradament, Coffey va morir no fa gaire, i els nous directius de la FIT han cedit a les pretensions espanyoles. Dies enrere, la FIT va comunicar a l'Associació Catalana de Touch que seria expulsada un cop acabat el campionat d'Europa. El que resulta més repugnant de tot plegat és que ja ni tan sols es prenen la molèstia d'amagar les seves intencions. La FIT diu expressament que l'expulsió es fa “a petició de l'associació espanyola”, perquè “Catalunya és una regió d'Espanya”. Però el més indignant és la raó addicional que esgrimeixen: l'esport és molt feble a Espanya i la selecció espanyola necessita incorporar jugadors de qualitat. Com si es tractés de la compra d'esclaus gladiadors per lluitar a l'arena. Que necessitem jugadors? Doncs conquerim la federació veïna i tal dia farà un any. El precedent és demolidor. Que es preparin altres membres de la FIT que també són nacions sense estat, com ara les illes Cook, l'illa de Jersey, Guernsey, les illes Norfolk, Escòcia o Gal·les! És clar que, en tots aquests casos, les autoritats britàniques no ho mourien tot d'aquesta manera. Algun cop els conservadors van proposar seleccions britàniques unificades, però van recollir una oposició frontal, fins i tot de les mateixes federacions angleses. Allà funciona un principi democràtic que a Espanya és poc més que una entelèquia. No volen que existim, ni tan sols esportivament. I si per impedir-ho han d'inventar-se una federació d'un esport que mai no han practicat i injectar-hi diners i recursos, ho faran sense cap contemplació.

Ben mirat, tot plegat és una raó més per a la independència. Política i esportiva.