En un equip com el Barça, en un club com el nostre, hi ha una màxima que és guanyar. Per això som, amb enorme diferència, el club més gran del sud d'Europa. No hi compteu el Real Madrid, no compta en aquest afer ni en cap altre. És com quan ens expliquen que Madrid té un dèficit fiscal que supera el de Catalunya, una fal·làcia com tantes altres. De fet, una infàmia. Madrid és Espanya, Madrid és la capital que centrifuga tots els recursos, Madrid és l'opulència que paguem entre tots, Madrid és una capital bastida damunt un erm per a caprici i reclusió d'un estrany monarca i finançada amb la suor de tots. I el seu equip bandera, el Real Madrid, s'assenta sobre tot aquest estat de coses. És l'equip del govern, és l'equip de l'Estat, és la ruïna de Castella, un artifici engendrat per a major glòria de la villa y corte.

El que faci o deixi de fer Madrid mai no hauria de ser un exemple ni un model a imitar, mai. Aquí l'exigència sempre ha de ser màxima, perquè mai ningú no ens regalarà res. Som el fruit del nostre virtuosisme, de la nostra voluntat de guanyar, del sacrifici per bastir un enorme i poderós club de futbol. I per fer-ho possible el club fa un colossal esforç i fitxem i paguem jugadors estressant les arques de l'entitat, desemborsant quantitats indecents.

Per aquest motiu, sobretot per aquest, el sentimentalisme i el servilisme són una xacra per a un model esportiu i de club que està fet i pensat per guanyar-ho tot i més. Si aquí van mal dades, ningú no ens permetrà apamar una requalificació de terrenys milionària, si no fem les coses bé acabarem responent davant l'Audiencia Nacional, si als nostres jugadors els atrapa la cobdícia acabaran a les mans d'Hisenda i no els perdonaran ni un ral. Aquí no podem cometre errors, ni ser ostatges de glòries passades.

Per aquest motiu és tan llastimosa l'actitud de tants comentaristes que pretenen retre reverències a les glòries caduques de l'equip en lloc de convidar-los dolçament a marxar per no fer nosa, per deixar un espai a nous talents i per no consumir els recursos del club que, pel fet de ser abundants, no podem malbaratar pagant aquells que ja han perdut el seu futbol davant l'inexorable pas del temps. Aquí, el besamans, és una pallassada. Senyors, això és Barcelona, la filla del 1714.