El torn de Ledecky

Demà arrenca a Berlín el cam­pi­o­nat d'Europa de natació amb la sin­cro­nit­zada i les aigües ober­tes com a encar­re­gats d'obrir el foc. No serà, però, fins dilluns que ve que s'ini­ci­a­ran les pro­ves de natació en línia a la pis­cina ins­tal·lada per a l'ocasió al velòdrom de la capi­tal ale­ma­nya. Serà  lla­vors quan els grans refe­rents de la dis­ci­plina en l'àmbit euro­peu, entre els quals des­taca Mireia Bel­monte, tor­na­ran a sal­tar a l'aigua en l'enèsima bata­lla con­tra el cronòmetre. Una lluita que es tras­lla­darà tot seguit al cam­pi­o­nat Pan­Pacífic, que entre el 21 i el 25 d'agost aple­garà les grans estre­lles ame­ri­ca­nes i aus­tra­li­a­nes amb Mic­hael Phelps al cap­da­vant d'aquest estol. Es tracta de les dues prin­ci­pals cites d'una tem­po­rada absent de mun­dial de l'espe­ci­a­li­tat ni Jocs Olímpics i, per tant, dels esce­na­ris més ido­nis del 2014 per fer can­vis en la taula de rècords mun­di­als en pis­cina llarga que, a poc a poc, va dei­xant enrere el ter­ratrèmol pro­vo­cat durant el període de vigència dels banya­dors fets de poliu­retà.

Katie Ledecky, la nova reina de la natació feme­nina, ha estat l'última a esbor­rar una plus­marca d'aque­lla con­tro­ver­tida etapa en la qual els ano­me­nats banya­dors màgics van impe­rar a l'aigua.  Amb 17 anys i un talent que no sem­bla que tin­gui límits a la pis­cina, la mati­nada de diu­menge pas­sat, durant els cam­pi­o­nats nord-ame­ri­cans, es va impo­sar en la final dels 400 m lliure amb un extra­or­di­nari regis­tre de 3:58.86, que millora l'ante­rior rècord glo­bal (3:59.15) acre­di­tat per Fede­rica Pelle­grini durant el mun­dial del 2009 a Roma. Una cita que serà recor­dada per les 43 plus­mar­ques asso­li­des en només vuit dies i que van supo­sar un ter­ratrèmol en la taula sota els bene­fi­cis dels Arena X-Glide i Jaked 01 a l'hora de llis­car per l'aigua. La pro­hi­bició d'aquests tot just arren­car el 2010 va fer pre­sa­giar una dura res­saca en forma d'un llarg període de sequera de rècords. I real­ment va cos­tar, però el talent, com sem­pre, es va obrint pas davant les difi­cul­tats, prin­ci­pal­ment en les pro­ves de major distància. Ara ho ha demos­trat Ledecky, i abans Ryan Lochte, el pri­mer a fer caure un rècord mun­dial post­po­liu­retà –200 m estils– el 2011. I la suc­cessió va con­ti­nuar amb els Jocs de Lon­dres 2012. A la pis­cina del cen­tre aquàtic, on Phelps va entrar en la lle­genda pen­jant-se vuit meda­lles d'or, es van batre nou plus­mar­ques uni­ver­sals, tres de mas­cu­li­nes i sis de feme­ni­nes.

Tot i això, qua­tre anys després de la seva pro­hi­bició, l'empremta del poliu­retà encara es reflec­teix amb clare­dat en la taula de rècords glo­bals i cos­tarà superar-la en les pro­ves de velo­ci­tat, en què cada centèsima val or. De fet, en cate­go­ria mas­cu­lina nou plus­mar­ques indi­vi­du­als encara daten del mun­dial de Roma 2009, i fa dos anys que en nois no se n'asso­leix cap de nova (l'última és del 15 de setem­bre del 2012 a càrrec d'Aki­hiro Yama­guchi en els 200 m braça). Més prolífica ha estat la situ­ació en l'apar­tat femení, en què deu rècords indi­vi­du­als ja són poste­ri­ors a l'etapa del 2009. Aquest mateix any, Ledecki n'ha sig­nat dos més a banda dels 400 m lliure. Va ser en els 800 i els 1.500 m lliure, tots dos vigents des del juny. Una pro­gressió que li ha permès eri­gir-se en la Janet Evans del segle XXI com a clara domi­na­dora de les pro­ves de fons. Men­tre la pis­cina pro­por­ci­oni fenòmens com Ledecky la lluita con­tra el cronòmetre no s'atu­rarà.