La intensitat i la pausa
Hi ha una sèrie de llocs comuns quan solem descriure les virtuts (o les mancances) d'un equip o un jugador de futbol de base sobre els quals valdria una mica la pena reflexionar. Un és el concepte intensitat. La majoria de les vegades que l'he sentit utilitzar es fa com qui es refereix a una mena de tòtem, de bàlsam miraculós, de lubricant imprescindible per fer funcionar la maquinària de l'equip.
És evident que en la pràctica de l'esport, d'equip o individual, es requereix una despesa d'energia adequada per assolir els nostres objectius i per contrarestar el rival. Però és un element més, donar-li una preponderància exagerada en l'etapa formativa pot arribar a ser contraproduent per a la millora i el rendiment dels esportistes. Primer perquè es pot observar que hi ha qui converteix el mot intensitat en una paraula contenidor en què es barregen factors diversos vinculats a les capacitats físiques, però també a aspectes de caràcter o de maduració dels joves esportistes. Aquesta mescla de factors tan variats com són la força, la velocitat (ja sigui de desplaçament o d'execució), la motivació, la constància, la murrieria, etc., tots al mateix sac, pot provocar que alguns jugadors, amb talent, però que no responen a la intensitat exigida per un aspecte maduratiu o de tarannà, se sentin poc motivats per seguir en el grup i, a la llarga, abandonin la pràctica de l'esport.
Un altre problema que pot generar una malentesa aplicació del concepte intensitat és que acabi derivant en una precipitació de l'equip quan tinguem la possessió de la pilota, tant pel que fa a escollir la millor línia de passada, com en l'execució del gest tècnic, entre d'altres. Això ens pot portar a tenir un grup de jugadors que no saben aplicar el tempo necessari que reclama el joc en funció del resultat, la zona del camp on ens trobem o el minut del partit. En aquest cas, tindrem uns jugadors poc versàtils, avesats monotemàticament a jugar sempre amb la cinquena marxa posada, a pinyó fix, incapaços de fer la pausa necessària, especialment a la zona d'inici i de creació. El concepte pausa és un altre sobre el qual caldria reflexionar. Al revés que del mot intensitat, n'he sentit a parlar, fent referència al futbol de base, com a sinònim de lentitud, de negativitat, de dèficit del jugador, tot i que no és res més que l'expressió del ritme intern d'un esportista que es para a contemplar totes les opcions, per acumular informació i prendre la millor decisió. I aquests jugadors no tenen preu, encara que perdin pilotes en zones de risc, tot i que corren el perill de ser assenyalats per fer el mateix que els seus companys més intensos que en perden un munt més que ells per culpa de la precipitació.