Fa molts anys, vaig sentir una sentència segons la qual et fas gran quan un jugador del Barça de la teva edat es retira. Alleugerit, vaig fer una cerca mental ràpida per arribar a Xavi, que ja aleshores havia debutat en el primer equip, si bé llavors ja em sentia més identificat amb Puyol. Xavi, Gabri i Puyol eren els tres blaugrana que van guanyar l'or en el mundial sub-20, a Nigèria. Ho recordo perquè quan vam defensar el treball de recerca a batxillerat ens en van fer parlar. Havíem fet, coincidint amb el centenari del Barça, un recull de tots els estrangers del primer equip de futbol de la història. Tots.

Ja me n'havia fet a la idea, que marxaria. De fet va sortir a tot arreu. Per això em va sorprendre tant la hipèrbole del seu retorn, argumentat per una actuació en la segona meitat del segon partit de pretemporada contra un equip que celebrarà la permanència a la primera divisió francesa. La setmana següent, el jugador que més cops ha vestit la samarreta del Barça no es va entrenar per una sobrecàrrega al bessó. Aquell mateix dia, Montoya va rebre una entrada al turmell que el va obligar a retirar-se del camp. Al següent amistós era titular. Que en l'últim partit de lliga i amb la selecció, va ser suplent, explicava el migcampista. Per què?

Una samarreta rosa carmesí i unes botes de la marca X és la indumentària que duia ahir Luis Suárez, en el seu primer entrenament amb el grup. Ho vaig sentir a les 9.40 h. Andrés Iniesta, amb qui comparteix representant, l'acompanyava, informava un periodista, a peu de camp i en una connexió en directe a la ràdio mentre estava comprovant la pressió dels pneumàtics de la bici, abans de sortir a entrenar-me, ahir. “Perdona, las siete cascadas?”, em va demanar l'acompanyant del conductor d'un turisme, que se'm va posar al costat quan em disposava a començar el segon bloc de sèries curtes. A la segona, em vaig creuar amb dos companys del club. Ningú s'entrena, se sol dir en aquests casos...