Pals i pastanagues
de Luis Enrique està sent important
per dirigir
la plantilla
En la primera entrevista que vaig fer a un membre del primer equip del Barça, quan encara era estudiant, l'ara amic Ricard Pruna em va pronunciar una màxima que m'ha acompanyat des de llavors: “La humilitat és la base del triomf.” Segurament, aquest mantra també ha sonat entre els novells de la plantilla, la majoria d'ells jugadors que abans d'arribar al primer equip han destacat o ja han estat fins i tot entronitzats: futurs cracs com Deulofeu, que ha tastat la Premier League i ha tornat a ser cedit, al Sevilla, i Halilovic, que arriba de Croàcia com el nou Messi dels Balcans.
El cert, però, és que aquesta pretemporada està sent molt interessant per començar a entendre el tarannà de Luis Enrique, com a entrenador. I no va ser fins ahir, durant la festa del Gamper, que el Lucho va deixar entreveure vertaderament qui són els seus preferits. De moment, missatge als que es poden creuen déus de l'Olimp abans de superar les dotze proves: mentre Deulofeu ha estat cedit novament, a Hèlsinki era Munir qui marcava, s'associava i deixava clar que també volia més protagonisme.
El geni de Luis Enrique està sent important per poder dirigir una plantilla que, enguany, combinarà l'expertesa dels veterans amb una colla de joves talents, tan brillants com faltats d'experiència. Coses de l'edat, ja se sap! Lucho ha estat taxatiu quant a Deulofeu: es tan bon davanter com mal defensa. I, per això, primer li va rebaixar el protagonisme i finalment l'ha acabat cedint, una decisió que assumeix com a personal. Tinc la sensació que l'asturià serà un entrenador de pal i pastanaga. Tan bon punt renyarà com, tal com va passar amb el porter Massip, deixarà entreveure que pot ser titular. En tot cas, el coneixement que té de l'entorn blaugrana pot esdevenir essencial per no cremar els joves talents i, per això, també aquests joves li hauran de fer cas.