En la pri­mera entre­vista que vaig fer a un mem­bre del pri­mer equip del Barça, quan encara era estu­di­ant, l'ara amic Ricard Pruna em va pro­nun­ciar una màxima que m'ha acom­pa­nyat des de lla­vors: “La humi­li­tat és la base del tri­omf.” Segu­ra­ment, aquest man­tra també ha sonat entre els novells de la plan­ti­lla, la majo­ria d'ells juga­dors que abans d'arri­bar al pri­mer equip han des­ta­cat o ja han estat fins i tot entro­nit­zats: futurs cracs com Deu­lo­feu, que ha tas­tat la Pre­mier Lea­gue i ha tor­nat a ser cedit, al Sevi­lla, i Hali­lo­vic, que arriba de Croàcia com el nou Messi dels Bal­cans.

El cert, però, és que aquesta pre­tem­po­rada està sent molt interes­sant per començar a enten­dre el tarannà de Luis Enri­que, com a entre­na­dor. I no va ser fins ahir, durant la festa del Gam­per, que el Lucho va dei­xar entre­veure ver­ta­de­ra­ment qui són els seus pre­fe­rits. De moment, mis­satge als que es poden cre­uen déus de l'Olimp abans de superar les dotze pro­ves: men­tre Deu­lo­feu ha estat cedit nova­ment, a Hèlsinki era Munir qui mar­cava, s'asso­ci­ava i dei­xava clar que també volia més pro­ta­go­nisme.

El geni de Luis Enri­que està sent impor­tant per poder diri­gir una plan­ti­lla que, enguany, com­bi­narà l'exper­tesa dels vete­rans amb una colla de joves talents, tan bri­llants com fal­tats d'experiència. Coses de l'edat, ja se sap! Lucho ha estat taxa­tiu quant a Deu­lo­feu: es tan bon davan­ter com mal defensa. I, per això, pri­mer li va rebai­xar el pro­ta­go­nisme i final­ment l'ha aca­bat cedint, una decisió que assu­meix com a per­so­nal. Tinc la sen­sació que l'asturià serà un entre­na­dor de pal i pas­ta­naga. Tan bon punt renyarà com, tal com va pas­sar amb el por­ter Mas­sip, dei­xarà entre­veure que pot ser titu­lar. En tot cas, el conei­xe­ment que té de l'entorn blau­grana pot esde­ve­nir essen­cial per no cre­mar els joves talents i, per això, també aquests joves li hau­ran de fer cas.