Els nervis estan a flor de pell a Old Trafford i un símptoma evident n'és la columna que Paul Scholes publicava ahir al diari The Independent, en què el pèl-roig més llorejat de la història del futbol anglès declarava que estava “espantat” pel futur del Manchester United.

Una derrota, un sol contratemps en l'estrena en la Premier contra el Swansea ha recuperat part de l'aurèola de pessimisme que arrossegava l'equip amb David Moyes i reclama solucions dràstiques per aturar el que Scholes anomena “el declivi” dels red devils. L'exmigcampista demana al club que compri urgentment cinc futbolistes de pes i assegura que ell mateix va recomanar sense èxit les incorporacions de Cesc Fàbregas i Toni Kroos.

El poble, inclosa l'opinió de Scholes i d'altres il·lustres com Phil Neville, demana noms, il·lusions renovades, Ángel di María o Arturo Vidal, mentre de portes endins la preocupació de Louis van Gaal resideix bàsicament en el col·lectiu. “Si vam perdre contra el Swansea és perquè no hem funcionat com un equip i això és culpa meva”, assegura l'holandès, a qui avala la seva trajectòria i una personalitat que guarda força paral·lelismes amb el que significava Sir Alex Ferguson a Old Trafford. “Ferguson de vegades era una persona que espantava, i amb Van Gaal aquest factor por ha tornat”, reconeix el mateix Scholes. Definit a si mateix en alguna ocasió com un entrenador “arrogant” i de sobres conegut com una persona d'idees fixes a Barcelona, Van Gaal arriba a Manchester disposat a imposar la seva filosofia en un equip que ha viscut els darrers 25 anys amb una mateixa idiosincràsia i la seva primera imposició ha estat aquest 3-5-2 que tan bon rèdit li va donar en el mundial del Brasil. Personalment, no tinc res en contra del sistema de tres centrals, ni el considero defensiu ni tampoc un sacrilegi contra l'escola holandesa, però sí que és una disposició força singular, que requereix futbolistes específics i desconeguda per a molts dels integrants de la seva nova plantilla.

Com a curiositat, l'última vegada que el United havia jugat amb tres centrals va ser en la primera jornada de la temporada 1996/97, contra l'Aston Villa. També aleshores el resultat va ser una derrota clara (3-1), que va deixar per a la posteritat una frase d'Alan Hansen. “No es pot guanyar res jugant amb nens”, va augurar l'exjugador del Liverpool i comentarista de la BBC, amb tan mala fortuna que resulta que aquells nens als quals es referia eren Giggs, Scholes, Beckham i Nicky Butt. Aquell comentari l'ha perseguit tota la vida.

En tot cas, aquell dia a Villa Park el sistema no li va funcionar, a Ferguson, de la mateixa manera que tampoc va funcionar el de Van Gaal dissabte en l'estrena a Old Trafford. Si n'hi ha que defensen que la virtut d'un entrenador resideix en la capacitat d'adaptar el seu sistema als futbolistes que té, l'holandès sembla més partidari que siguin els jugadors els que s'esforcin a encaixar. I en aquest estira-i-arronsa, moltes de les peces del seu Manchester United semblen incòmodes en el nou trencaclosques. Ni Adnan Januzaj ni Ashley Cole són aparentment futbolistes amb ànimes de carriler, sense virtuts per ocupar les bandes en un sistema que exigeix tanta presència ofensiva com defensiva. Potser els lesionats Luke Shaw i Antonio Valencia, amb més sacrifici i recorregut, encaixen més en el perfil, però aquesta no és l'única preocupació d'un Van Gaal que tampoc va saber generar un ecosistema propici perquè Ander Herrera pogués incidir en el joc. Acostumat a jugar amb Ander Iturraspe com a guardaespatlles a Bilbao, el basc, que està cridat a ser decisiu en la generació de futbol que tan ha enyorat el United en els últims anys, va trobar molt poques situacions per associar-se i va patir molt per contenir els atacs del Swansea a la seva esquena. El naufragi d'Herrera en el seu primer partit a Anglaterra, de retruc, va limitar molt el marc d'actuació de tot el front d'atac d'uns red devils molt previsibles i que afronten el futur envoltats d'incògnites: Van Gaal serà capaç d'acoblar els futbolistes de què disposa al
3-5-2? Si no fos així necessitaria fitxar amb urgència jugadors amb aquestes característiques? O, fins i tot, es podria replantejar el seu pla inicial?