Aquesta nit comença a Almeria la lliga per l'Espanyol. La pretemporada es tanca amb alguns interrogants pel que fa al joc, i només durant el transcurs de les jornades podrem saber si són preocupants. L'equip conserva la columna vertebral de la temporada passada, però l'entrenador i, sobretot, l'estil de joc que vol inculcar són diferents i requereixen una certa adaptació. Mentrestant, els resultats dels partits amistosos acostumen a ser anecdòtics a aquestes altures i, al meu entendre, de poc serveixen per treure'n conclusions.

No negaré que la situació econòmica del club no ha permès, com ja ha passat les últimes temporades, poder fer grans despeses en fitxatges ni incorporacions gaire il·lusionadores, tret potser de la del davanter equatorià Felipe Caicedo.

La secretaria tècnica ha hagut de remenar el mercat de primera i segona buscant jugadors lliures de contracte i amb ganes de fer-se un lloc en la categoria. Res de fitxatges mediàtics ni de reforços contrastats.

Aquest fet pot ser que no engresqui gaire els aficionats, especialment els que dubten si aquesta temporada apostaran decididament per fer-se socis i seguir l'equip regularment a Cornellà-el Prat.

Però em fa l'efecte que la gran majoria dels seguidors de l'Espanyol són conscients de la situació que travessa el club i dels objectius que cal marcar-se abans de començar el curs esportiu. És per això que davant dels temps que corren el club ha apostat, segurament sense cap més remei, per gent de la casa tot i no saber exactament ara mateix el rendiment que donaran. El que sí que és segur és que d'entrada tindran la complicitat de bona part dels aficionats.

Renovar bona part dels jugadors clau de la temporada passada, creure en alguns dels joves que pugen, apostar per d'altres amb fam de fer-se un espai a primera i confiar el projecte esportiu en un tècnic jove, amb poca experiència però que coneix bé la casa, és creure en aquella dita que diu que en moments complicats cal fer de la necessitat una virtut. O, com a mínim, intentar-ho.