Clippers: el conte de la Ventafocs
de Los Angeles Clippers és
de classe treballadora, perfil jove
i origen hispà, disposat a veure com
el conte es
fa realitat
i l'etern perdedor
es pren
la revenja
Quan ara fa un parell d'anys Magic Johnson i Mark Walter, president d'un important grup d'inversors, van desembutxacar dos bilions de dòlars per comprar els Dodgers de Los Angeles, probablement un dels equips més emblemàtics de l'esport nord-americà, els experts van parlar de “disbarat” colossal. Han passat dos anys i dos mesos i la xifra ha estat, si més no, igualada, perquè Steve Ballmer, la mà dreta des de fa 34 anys de Bill Gates, factòtum de Microsoft, ha decidit que era el moment de deixar l'empresa de Redmond i dedicar-se a fer els possibles perquè els Clippers de Los Angeles facin realitat el somni americà, que, en definitiva, diu que qualsevol pot triomfar a base de treballar i gestionar bé, encara que es digui Clipper.
I és que si aneu als EUA probablement us assabentareu que els Cubs, en beisbol, i el segon equip de Los Angeles, en l'NBA, col·leccionen acudits sobre el seu nivell esportiu. Dotze milionaris veient per televisió la final de l'NBA? La plantilla dels Clippers. Un jugador dels Clippers amb un Anell de campió? Un lladre. És un equip perdedor, diuen molts. Llavors, per què Ballmer s'ha gastat un 10% del seu patrimoni, almenys el reconegut per la revista Forbes, en l'adquisició?
Fa uns mesos, el cofundador de Microsoft Paul Allen va treure un llibre en el qual explicava com Bill Gates i l'aleshores director general Ballmer van tramar desempallegar-se'n. Allen deia que la sort l'havia acompanyat, ja que va estar a punt d'acceptar una miserable oferta de 5 dòlars per cada acció del 36 per cent que tenia, i al final no ho va fer. Gràcies a això, i al creixement de Microsoft, ara podia presumir de ser el més ric dels propietaris de l'NBA, propietari dels Seattle Seahawks de l'NFL i dels Portland Trail Blazers del veí estat d'Oregon.
Ballmer va fracassar fa un any quan va intentar comprar la franquícia dels Kings de Sacramento, que volia portar a l'estat de Washington, prop de la seu de Microsoft, i emportar-se l'equip a Seattle, d'on mai havien d'haver marxat els Supersonics, ara fa deu anys, camí d'Oklahoma City. No se'n va sortir. Ara, en canvi, ha llançat la casa per la finestra, ha posat 2,1 bilions de dòlars a les mans de la dona de Donald Sterling, un jueu odiat arreu dels EUA per haver fet comentaris racistes a la seva nòvia. Curiós, tractant-se d'algú que té Blake Griffin i Chris Paul a les seves files. L'NBA no el volia més en la llista de propietaris i finalment, la dona, en sensacional revenja per haver estat substituïda per una Barbie asiàtica, va acceptar l'oferta de venda. Doble triomf.
Curiós que fos una exdona la que fes viable la venda dels Dodgers. L'ex de Fred McCourt, el propietari, que havia de rebre 138 milions de dòlars en concepte d'indemnització pel divorci, va aprofitar el concurs de creditors del club, el 2012, per autoritzar la venda al grup de Magic Johnson, va cobrar els diners allà al jutjat, i la resta va anar a parar a eixugar els 400 milions de deute que arrossegava el club. Pagats tots els creditors, a McCourt li van quedar, pobret, uns 500 milions de dòlars.
Tornant als Clippers, tothom coincideix que la inversió de Ballmer no és per guanyar diners a curt termini, però l'equip ho té tot a favor per canviar la història. La seva història d'eterna ventafocs. Els Lakers han deixat de ser enormement superiors. Los Angeles és una metròpolis de 16 milions de persones amants dels esports, dels Dodgers, dels Angels d'Anaheim, dels Kings d'hoquei sobre gel, que també juguen a l'Staples Center, per cert, i que saben que els dos equips que van marxar de la ciutat a mitjans dels noranta, els Raiders i els Rams de l'NFL, poden tornar a casa en una altra operació econòmica espectacular. I no més enllà de l'any que ve. Hi ha lloc per a tants fans? Sí, sens dubte. I més, amb un públic com el dels Clippers, format per classes treballadores, d'un perfil jove, d'origen hispà, gent disposada a veure com el conte es fa realitat i el que allà anomenen underdog, l'etern perdedor, aquell de qui tots fan riota, es pren la revenja.
I el pla de màrqueting va funcionant. Els abonaments dels Clippers s'estan venent de pressa per a la temporada, cada partit més de 16.000 espectadors paguen entrada, això sí, bastant més barata que per veure els altres inquilins del pavelló, els Lakers. L'entreteniment durant els matxs fa que les famílies no dubtin a passar una tarda o un vespre allí. I mentrestant, les televisions han anat augmentant l'import dels contractes amb els clubs. Als Clippers ja els donen 120 milions de dòlars cada any, en una zona del país farcida d'operadors locals de cable i emissors emergents per internet.
La cosa és que l'ombra sobre Ballmer encara no s'ha dissipat del tot. No deu voler endur-se la franquícia a Seattle, oi? A la ciutat on el seu excap, Paul Allen, regna amb els Seahawks en l'NFL, l'indret de la tecnologia, sí, però, amb una audiència molt menor que a l'estat del sud, a Califòrnia. Ballmer ha hagut de prometre que els Clippers, que deuen el nom als vaixells del segle XIX que, a vela, superaven en velocitat els vaixells de vapor, no es mouran de Los Angeles. I és que l'home que Bill Gates i Paul Allen van triar el 1980 per dirigir la puixant Microsoft i que va decidir, en una de les seves darreres decisions directives, comprar Skype per només 8.500 milions de dòlars, sap que el negoci va davant del cor.
