Temps per creure-hi
El nou projecte de Sergio González a l'Espanyol va arrencar a Almeria, en una xafogosa i estrambòtica nit. El tècnic novell arrossega la feixuga càrrega de no desil·lusionar la parròquia blanc-i-blava. Són molts els aficionats que estan confiats que enguany el seu equip aconseguirà, per fi, la somiada regularitat que ha de portar l'equip a lluitar per alguna cosa més que apoltronar-se en la zona tranquil·la de la taula. El repte és majúscul i encara més si tenim en compte que Sergio González ho vol fer a través d'un futbol més vistós als ulls dels aficionats. El primer tast de la temporada ens va deixar la imatge d'un equip combatiu, aguerrit, amb esma i entossudit a contradir els dictats del destí. El camí per la lliga serà feixuc i fins ben entrat el mes de novembre no es podrà veure la veritable dimensió del nou projecte de Sergio González. El tècnic de l'Hospitalet ha repensat el seu Espanyol de dalt a baix i dissabte va alinear un onze amb cinc cares noves. Això va evidenciar els molts desajustos que encara hi ha en l'elaboració del joc i altres errades infantils com l'expulsió d'Arbilla i la gènesi del gol de l'Almeria, que es va iniciar amb un córner a favor. Malgrat tot això, l'Espanyol va sortir viu i amb un empat agònic que serveix per maquillar els defectes i eixamplar els èxits. Sergio González va iniciar el seu pelegrinatge per la banqueta amb certa dosi de fortuna, però se'n va anar a casa amb la tranquil·litat que els seus homes li tenen la màxima confiança. L'ofici d'entrenador està molt determinat pel factor temps i aquest punt d'or d'Almeria és com mannà caigut del cel per al tècnic de l'Hospitalet. Queden 37 partits més de lliga, tot un món al davant, en què caldrà armar-se de paciència per veure créixer el projecte del riberenc. Un projecte troncal de club, que va més enllà de la política de terra cremada i dels egocentrismes que predicaven, no fa va gaire, altres entrenadors.