La victòria del Barça (3-0) contra l'Elx, en l'obertura de la lliga 2014/15 ha il·lusionat la gent. Cinc jugadors de talla mundial com Neymar, Luis Suárez, Xavi, Piqué i Ter Stegen no van jugar per diverses raons, però els seus substituts, Munir, Rafinha, Mathieu, Rakitic i Bravo van treure bona nota, alguns molt alta, com el joveníssim Munir (18 anys) autor d'un bon gol i un potent xut a la creueta. Que la meitat d'un equip no jugui i els que ho facin estiguin gairebé 50 minuts jugant amb deu homes i guanyin indica que hi ha plantilla, fet que no es cansa de repetir Luis Enrique, que també debutava en partit oficial com a entrenador blaugrana.

Les claus de la victòria es van fonamentar en: 1) Paciència. L'Elx va sortir amb 1-4-5-1 alternant amb tres centrals (1-5-4-1) que tapaven quasi tots els espais, ja que jugaven amb les línies molt juntes. El Barça, amb 1-4-3-3 que en atacar evolucionava a un 1-3-4-3, no es cansava de tocar, combinar i associar-se fins a trobar l'espai per fer gol i això significa, continuar amb la idea i no perdre els papers. 2) Solidaritat. Les ajudes eren permanents entre els jugadors, veure Pedro pressionar no és nou, però Messi també ho va fer, i si ho fa el número 1, ho faran els altres. Exemplar el sacrifici de Mascherano, que per ajudar l'equip, va ser expulsat per esmenar l'única i greu errada de Busquets i evitar que el rival es trobés sol davant el porter. 3)Tècnica. Gran fiabilitat en les passades al peu i a l'espai, controls orientats amb canvi de direcció per desempallegar-se dels rivals, catàleg de driblatges per dins i per fora, xuts ben dirigits dins i fora de l'àrea, condicionen el rival. Dos xuts al pal (Munir i Iniesta) podrien haver estat gol. 4) Estratègia millorada. Solvència en la defensa de córners i faltes i bona estratègia ofensiva amb el llançament de Rakitic i la rematada d'Alves. 5) Direcció. A Luis Enrique no li va tremolar el pols per posar de titular Munir, que va complir amb escreix i va ser un dels més destacats. La bona organització tàctica amb deu jugadors gràcies al bon partit de Bartra, la lluita de Pedro i la brega de Sergio Roberto van contribuir a la victòria final.