L'Espa­nyol va jugar ahir per segona jor­nada con­se­cu­tiva a les onze de la nit un par­tit de lliga. Aquesta política d'hora­ris deplo­ra­ble de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal pro­vo­cada per les tele­vi­si­ons té con­seqüències nega­ti­ves que afec­ten, de manera dife­rent, afi­ci­o­nats, clubs i espor­tis­tes.

Si durant la resta de la tem­po­rada l'agenda de la com­pe­tició ja és insu­por­ta­ble, és en les pri­me­res jor­na­des de les lli­gues de pri­mera i segona divisió que l'horari que adju­di­quen als par­tits, amb l'excusa que és estiu i a l'estiu ja se sap, és defi­ni­ti­va­ment nefast.

No té cap sen­tit que els afi­ci­o­nats (no obli­dem que una bona part són mai­nada) hagin d'anar al camp després d'haver paït el sopar o que hagin de seure davant el tele­vi­sor quan, amb una mica de sort, ja han fet el pri­mer cop de cap al sofà. Els clubs que juguen a casa en aquests hora­ris intem­pes­tius ja poden tan­car les taqui­lles abans de començar, perquè a aque­lla hora qui volen que vagi al camp si, a més, segur que el par­tit el fan per la tele? Els entre­na­dors es quei­xen que, així, entre els dies que comen­cen molt tard i els que comen­cen massa d'hora, és impos­si­ble pla­ni­fi­car la recu­pe­ració dels juga­dors.

Ja se sap que molts dels diners del fut­bol sur­ten de la tele i que es vol retrans­me­tre tot, però segur que hi ha una manera més rao­na­ble de fer-ho.