Luis Enrique no va amagar, després del partit al Madrigal, la seva alegria pel resultat aconseguit en un camp difícil i per la predisposició dels jugadors. Tenia motius per estar satisfet. També va dir, però, que queda molta feina per fer. Ahir, no va semblar un tòpic. Dir que el recital contra l'Elx va ser un miratge inabastable seria injust. El repic de campanes, precipitat.

Tot i que l'equip no va excel·lir, contra el Vila-real el Barça va mostrar coses interessants. Messi, endollat, va dirigir els seus companys, va ser decisiu en la jugada del gol i la connexió amb Neymar va funcionar. Alves, entregat com gairebé sempre, va ser capaç de fer tornar el cap a lloc després de semblar, en la primera part, que acabaria expulsat. El tècnic, al descans, hi va tenir a veure. L'anècdota que fos Sandro qui va marcar en el seu debut passa a ser significativa com una mostra que Luis Enrique està deixant clar que sobre la gespa i a la banqueta hi ha els que ell decideix, mou i regira.

El Barça va saber madurar el partit i guanyar, però no va brillar. Durant llargues estones no va crear perill, quan en creava no el materialitzava, i no va ensenyar cap opció diferent de les conegudes per quan un equip ordenat en defensa se li posa al davant. També li va faltar velocitat. Res sense remei, però feina per fer.