Florentino Pérez és, a banda de president del Real Madrid, el màxim accionista de la constructora global ACS. Mentre Sandro Rosell va haver de dimitir per obscures raons que no han estat concretades, Pérez continua aprofitant-se del càrrec (i per tant dels socis de la seva entitat) perquè la seva empresa prosperi i també ho faci el seu patrimoni –que ara és d'uns 1.600 milions, segons Forbes.

En aquest sentit és sorprenent com a Madrid –una ciutat amb periodistes crítics, valents i astuts– tothom faci els ulls grossos, per exemple, a les últimes operacions esportives del club. Simplement es diu una frase: “En el Madrid és Florentino qui fitxa.” Però per què arriben uns jugadors i en marxen uns altres? Aquesta és la qüestió definitiva. Comencem pel cas més recent, el de Chicharito Hernández, un davanter de recursos limitats que en el darrer mundial ni tan sols va ser titular amb la selecció de Mèxic. Florentino necessita un mexicà al Real Madrid per una raó estratègica. El pla d'infraestructures que desenvolupa el govern del país en el període 2013-2018 suposarà una inversió de 400.000 milions d'euros i ACS desitja un tros d'aquest pastís. Fa un any, Florentino va reunir-se amb el president mexicà, Enrique Peña Nieto, i amb alts càrrecs dels sectors energètics, de comunicació i de transports. La filial mexicana de Florentino, Dragados Offshore, necessita signar contactes clau amb les institucions del país. Mentrestant cau del cel un davanter al Bernabéu amb menys present i futur, per exemple, que l'excel·lent revulsiu de l'equip la temporada passada, Morata, venut al Juventus per “antimediàtic”.

Més polèmica aixecaria la incorporació del colombià James (80 milions) si a Madrid algú s'atrevís a aixecar alguna catifa. Diuen que va arribar a la capital espanyola per apaivagar l'impacte del fitxatge de Luis Suárez pel Barça, però la realitat ens porta a d'altres camions. Alguns mitjans van publicar fa unes setmanes que ACS està lluitant a Colòmbia per obtenir grans contractes d'un altre programa governamental d'inversions, en aquest cas la Cuarta Generación de Concesiones. Florentino també es va reunir amb el president del país, Juan Manuel Santos, i coincidit amb les negociacions per James, ACS es va adjudicar la construcció i la concessió per 25 anys de l'autopista Conexión Pacífico, un projecte valorat en 692 milions d'euros. El proper objectiu és entrar en el pool d'empreses que participin en la construcció del programa Autopistas para la Prosperidad, que suposarà una inversió superior als 5.000 milions d'euros. Com es pot veure, doncs, els 80 milions invertits en James són una xavalla.

Però els negocis de Florentino no només es concentren a Sud-amèrica, és clar. A Sant Sebastià també s'ha acabat descobrint que el traspàs per 40 milions d'Asier Irrallamendi –el més car de la història d'un jugador de l'Estat– podria estar relacionat amb les obres d'ampliació d'Anoeta, que executaria ACS per... 40 milions.

A Madrid Florentino usa el club per als seus interessos personals i empresarials. Al Barça també hi ha hagut algun episodi lamentable i similar, però mai s'ha arribat a un nivell tan descarat i consentit.