No fa gaire es va disputar el mundial, però les lligues de futbol professional europees ja han parat per encetar de nou la fase de classificació per a l'Eurocopa. Per això hi ha dues setmanes perquè el Barça disfruti del seu lideratge en solitari en la lliga BBVA, en què és l'únic equip que ha guanyat els dos partits fins ara jugats. Tan sols dos partits, però sembla que ja n'hi ha prou perquè els barcelonistes es creïn expectatives, sobretot a partir del fet que el Real Madrid, havent marcat dos gols tot just començar a jugar a Anoeta, perdés contra la Real Sociedad. Ja se sap que qualsevol derrota del gran rival (i el capteniment és recíproc) és celebrada per si sola i com l'inici de la fi de l'enemic. Però no només cal recordar que la temporada no ha fet res més que començar, sinó que no es pot menysprear el potencial del Madrid, que, això sí, s'haurà de reajustar després de cometre l'arrogància de deixar marxar dos jugadors clau, Ángel Di María i Xabi Alonso, a conseqüència d'haver fitxat James Rodríguez i Toni Kroos. El Realísimo, com acostuma a fer, s'ha mostrat una mica superb: no va voler pagar més a l'argentí, i el basc se'n va anar en veure que, tot just començar, havia perdut la titularitat. Ancelotti ha comentat que Xabi Alonso deu saber per què ha renunciat a jugar al millor equip del món (superb o adoctrinat?) quan, de fet, se'n deu haver anat perquè veia que no jugaria.

De la mateixa manera que els madridistes van exaltar Toni Kroos com una màquina de jugar a futbol (i gairebé com el millor migcampista actual) arran de la supercopa europea jugada contra el Sevilla, els barcelonistes han començat a dir que James Rodríguez és un paquet pel seu partit nefast contra la Real Sociedad. Però, en fi, aquest món particular del futbol professional, en relació amb l'hipertextualitat que genera, és una hipèrbole (i fins i tot una caricatura extrema) de la mudança, l'arbitrarietat i la inconsistència generals de les opinions, que, a més, s'expressen amb absolutismes. Ni Toni Kroos deu ser tan bo com van dir (ni com voldrien) els madridistes ni James Rodríguez deu ser tan dolent com diuen (i volen) els barcelonistes. Que el Madrid ha pagat uns 80 milions pel colombià? També els ha pagat el Barça per Luis Suárez (jo, en sentir o escriure aquest nom, encara penso en el jugador gallec que va ser del Barça i se'n va anar a l'Inter de Milà, però que no vaig veure jugar perquè sóc vella però no tant) i encara no hem acabat de saber quant ha costat Neymar. Els ha pagat per Suárez i, de moment, no se sap com encaixarà en el joc del Barça. Esperem que ho faci bé i que, un cop compleixi la sanció, no mossegui més.

Una amiga meva (una de tantes amigues meves a les quals no els agrada el futbol) em va dir que s'havia fixat que Suárez (que, per cert, té un nom compost, Luis Alberto, i una pinta de galant de serials) té les dents molt grosses. Ella només sap que mossega. Potser és injust, però, ara per ara, també per mi Suárez és un jugador que mossega, i no en sentit figurat. Celebro que faci teràpia, però m'ha inquietat el seu “no ho tornaré a fer”. És el mateix que diuen els maltractadors abans de reincidir. Però aquesta inquietud també és injusta. Per què no ha de ser possible canviar favorablement? Això perquè a pitjor està demostrat. Vinga, Suárez, demostra el teu talent i fes-te un lloc en un equip renovat en què, de moment, i això és així sempre que passa, el més encoratjador és la bona incorporació de joves jugadors provinents del planter. O potser tenen els dies comptats fins que les estrelles es recuperin o compleixin el càstig? Espero que durin més i que tinguin més oportunitats que aquells que van pujar just abans que ells.