‘Més que un club', aquesta és la frase que ens diferencia i ens fa singulars, perquè el Barça sempre ha estat un club compromès, en cap cas un club més, sense identitat. Són ja quasi 115 anys d'història, en la qual la vinculació del Barça amb Catalunya ha estat sempre al costat de les majories socials, en coherència amb les circumstàncies polítiques, responent també, i com ha de ser, al sentiment de la majoria de barcelonistes. En fem cinc cèntims per acabar-nos de situar.

Som-hi, aquestes són algunes dades històriques que demostren que el Barça ha estat un actiu en favor de la democràcia i el catalanisme: el 1918 subscrivia la petició municipal de més autonomia per a Catalunya; el 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, una xiulada a l'himne espanyol al camp del carrer Indústria en va provocar la clausura durant mig any i va forçar l'exili de Joan Gamper; el president del Barça de l'època, Josep Suñol i Garriga, va ser afusellat per les tropes franquistes el 1936; el club es va convertir durant la dictadura franquista en baluard del catalanisme i les llibertats democràtiques anhelades; milers i milers de senyeres van acompanyar l'equip a la final de Basilea de 1979, el gran acte de la Crida l'any 1981 es va celebrar al Camp Nou; suport a l'Estatut d'Autonomia del 2006; participació del Barça en favor del dret a decidir del poble de Catalunya, tant en el Concert per la Llibertat com en la Via Catalana de 2013; càntics dels aficionats a l'estadi a favor de la independència, cada partit en el minut 17.14.

És a dir, el currículum és extraordinari, el camí recorregut és clar, ferm i decidit. El Barça sempre, sempre i sempre ha estat amb els partidaris de la democràcia i la catalanitat. Ara, tots ho sabem, el país afronta un moment crucial, en el quals els catalans volen, àmpliament, escollir el seu futur, i ho volen fer a través de l'expressió democràtica més elemental: votant. Així, el més lògic i el més normal és que el club sigui fidel a la seva història, a la seva catalanitat llargament exercida i reivindicada i, sobretot, ha de continuar la seva defensa innegociable dels valors democràtics i dels drets dels ciutadans. Per tant, el Barça ha de prendre posició en allò més elemental i, recordem-ho, no fer-ho el col·loca al costat dels que no s'hi adhereixen. Per tant, el president Josep Maria Bartomeu hauria de fer un pas endavant i adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ràpidament i amb convicció. El fet de no sumar-s'hi només pot respondre a les pors del que puguin dir i el que ens puguin fer; però no, aquest temors no són lògics ni coherents, i és que una institució com la nostra, no pot ser presonera d'unes possibles represàlies.

El Barça ha d'ajudar a exercir la democràcia el 9 de novembre, el club s'ha de mullar com a entitat esportiva líder a Catalunya i com a element de màxima projecció global. La normalitat és votar i el Barça pot ajudar, i molt, a nivell mundial, per fer extensiva aquesta voluntat de la ciutadania. No, no és normal que quedem al marge d'un pacte que inclou més de 3.000 entitats de tot el país. Així, cal encoratjar el president del Barça, cal animar-lo perquè se sumi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.