Cada any, de tant en tant, la lliga de futbol s'atura perquè les federacions nacionals disputen partits amistosos de les seves seleccions. Ens fem un fart de sentir les queixes i arguments de directius, tertulians esportius i experts de taules de bars. Que si són els clubs els que paguen per què els jugadors han de marxar a jugar partits de costellada; que si les estrelles es lesionen, els que paguen els plats trencats són els clubs, que els equips veuen interromput el seu ritme de competició per culpa d'aquestes dates FIFA i un llarg etcètera.

La FIFA no és catalana, però ja se sap que la pela és la pela, i les federacions necessiten aquests partits per fer caixa amb les entrades i els drets de televisió com l'aire que respiren. Evidentment, els contractes de retransmissió dels partits estipulen la participació de les grans figures de l'esport, que són les que atreuen els espectadors. O sigui que qui cregui que aquests partits s'acabaran per les pressions dels grans clubs, ja s'ho poden treure del cap. Aquests partits continuaran fent-se plogui o faci sol.

Aleshores, hi ha algun remei contra el virus FIFA? Hi ha alguna manera d'evitar les aturades de seleccions que trenquen la dinàmica de competició de les lligues? Un cop més, el model a seguir el trobarem en el rugbi, que ja fa temps que ha resolt aquest problema. La solució és molt senzilla, i s'adopta acceptant les coses tal com són. Els partits amistosos de seleccions no en són pas tants, per la qual cosa el millor que hom pot fer és continuar amb la vida normal. Quan hi ha partits de seleccions, les lligues nacionals de rugbi no s'aturen. Els equips senzillament reemplacen els absents amb jugadors suplents o de categories inferiors. Tot plegat té un efecte addicional anivellador: com que els equips que perden jugadors solen ser els més rics i poderosos, els més petits veuen incrementades les seves possibilitats si per casualitat els seus enfrontaments coincideixen amb un partit de seleccions.

El futbol hauria de seguir el mateix camí. Si hi ha una data FIFA, la lliga continua com si res. És clar que els més afectats serien els grans, com el Barça o el Madrid, que basteixen equips poderoses a cop de talonari. Però els equips petits, que no acostumen a tenir gaires figures internacionals, veurien incrementades, ni que sigui un parell o tres de cops l'any, les seves possibilitats de plantar cara als grans.