L'obert dels Estats Units, que va finalitzar ahir, ens ha portat una imatge ben il·lustre. Les semifinals masculines van aplegar sis vencedors de Grand Slam. Dos eren a la pista, Roger Federer i Novak Djokovic; quatre, a les grades de Flushing Meadows: Boris Becker, Stefan Edberg, Michael Chang i Goran Ivanisevic, ben atents a les evolucions dels seus deixebles. Finalment aquest particular duel a l'ombra se'l van apuntar Chang i Ivanisevic, que fa mesos que s'encarreguen d'entrenar, respectivament, els dos finalistes, Kei Nishikori i Marin Cilic. La creu va anar per als tàndems jugador-tècnic que formen Djokovic-Becker i Federer-Edberg.

D'una manera o altra l'empremta dels quatre excampions s'ha visualitzat sobre la pista ràpida de l'últim Grand Slam de la temporada, aquesta vegada, però, mitjançant les evolucions d'aquells a qui preparen. “Ara tinc més confiança per enfrontar-me a jugadors top. Amb ell [Chang] he guanyat confiança”, ha comentat Nishikori, que ja pot presumir de ser el primer asiàtic a arribar a la final d'un dels quatre grans tornejos del tennis. A principi del 2014, Chang, vencedor del Roland Garros l'any 1989, va afegir-se a l'equip tècnic de Nishikori, en què també destaca l'argentí Dante Bottini, i la seva aportació s'ha vist reflectida en la progressió del japonès, instal·lat ja de manera sòlida entre els 10 primers del rànquing mundial.

Un cas similar és el de Cilic, que a finals del 2013 va anar a cercar la inspiració i els consells d'un dels seus ídols d'infantesa per extreure el seu potencial. “En Goran és, sens dubte, la persona més indicada per ajudar-me”, va assenyalar el croat el febrer passat respecte a Ivanisevic, campió de Wimbledon 2001 i encara recordat dins del circuit pel seu demolidor servei. “Sempre estava relaxat quan servia”, n'ha destacat Cilic, un altre expert a l'hora de posar la pilota en joc a més de 200 km/h amb regularitat. Un potencial que Ivanisevic ha sabut completar amb altres elements, no tots relacionats amb el joc, sinó també amb la fortalesa mental del seu deixeble. “Nosaltres ho hem simplificat tot, i això fa que estigui mes relaxat a la pista; en els últims dos anys no estava evolucionant el seu joc. No anava enlloc; ell jugava bé però no pas prou per guanyar un top 10. Era un bon tennista, però li calia més agressivitat”, explicava l'excampió croat. La confiança adquirida per Cilic sobre la pista va quedar exemplificada en la semifinal contra Federer, que va dominar i resoldre amb només tres sets.

Pel que fa a Federer, tot i quedar fora de la final de l'obert nord-americà, està vivint una segona joventut que el manté, amb 33 anys, al podi del rànquing mundial (3r). Enguany el mestre suís ha sumat triomfs destacats, com ara un Masters 1.000 (Cincinnati), a banda de ser finalista a Wimbledon, ja amb Stefan Edberg com a mentor. “Sentia que algunes coses no funcionaven i per aquesta raó vaig fer canvis”, va explicar Federer quan a principis d'any va apostar per les recomanacions d'Edberg, basades en un joc més directe; precisament l'estil que millor definia l'excampió suec. “Li cal ser més agressiu, i ell hi està d'acord”, va comentar el vencedor de sis Grand Slams. “El seu gran servei, el perfecte cop de dreta i el joc clàssic han servit a en Roger per guanyar tornejos des del fons de la pista, però ja no revelo cap secret si dic que amb aquest joc des de la línia de fons l'actual Federer avui ja no pot guanyar els millors jugadors. Tot això li ha de servir ara per anar a l'atac”, va afegir.

Millorar l'esperit competitiu a l'hora d'afrontar les grans finals és el que va buscar Djokovic quan a finals del 2013 va decidir que el carismàtic Boris Becker s'afegís al seu equip. “En termes d'enfocament mental i d'altres elements crec que tenim un munt de coses en comú”, ha dit el tennista serbi, vigent dominador del tennis mundial. Condició que confia mantenir amb els consells d'un altre exnúmero u.