Munir és l'home de moda del Barça. La nova perla de La Masia després que hagi estat titular en els dos primers partits de lliga i que hagi debutat amb la selecció espanyola de Vicente del Bosque. De talent, li'n sobra pels quatre cantons, però s'ha de vigilar molt per no cremar-lo abans d'hora. Piano, piano.

Luis Enrique, estic convençut que és sabedor d'aquest risc i que intentarà minimitzar-lo tant com pugui. En la seva etapa com a entrenador del filial ja va haver de controlar alguns d'aquests casos i al Celta, igual. L'exemple de Rafinha és el més clar. Però res és semblant al primer equip del Barça. La pressió és màxima i en un tres i no res un jugador pot passar de ser una estrella a un estrellat. Munir ja ha estat portada de la majoria de mitjans i molts l'han consagrat com el futur del Barça. Fins i tot, el nano es va mostrar preocupat en l'últim partit contra el Vila-real perquè no havia jugat del tot bé, com el dia de l'Elx. Ell mateix es posa més pressió de la necessària, perquè, al cap i a la fi, qui ha d'estirar el carro han de ser els Messi, Neymar, Iniesta, Rakitic, Luis Suárez –quan pugui jugar– i no ell. La mateixa teoria és aplicable a Sandro.

I és que mirant enrere tenim uns quants exemples de jugadors que apuntaven molt alt i que havien de ser el referent del Barça, i que s'han quedat a mig camí. El cas més recent és el de Bojan, l'eterna promesa. Va arribar al primer equip amb només disset anys i amb un currículum envejable: més de 800 gols amb les categories inferiors del club. Però l'entorn se'l va menjar i mai no ha acabat de rendir al nivell que s'esperava ni al Barça, ni al Roma –on va coincidir amb Luis Enrique–, ni al Milan, ni a l'Ajax. Ara provarà una nova aventura a la Premier, a l'Stoke City, després de ser traspassat.

Però aquí no s'acaba la llista. Un altre nom. Gay Assulín. L'israelià també era una de les grans promeses de La Masia i algú el va arribar a comparar amb Messi. Va debutar el 2009 amb Pep Guardiola, però no va reeixir. Els últims anys ha jugat en diversos equips de segona fila i aquest any ha fitxat pel Mallorca de segona.

Haruna Babangida és un altre d'aquests jugadors, que el 1998, amb només 15 anys, va debutar al Barça B. Van Gaal li va donar una oportunitat al primer equip, però no la va aprofitar i va iniciar un llarg periple per Grècia, Xipre, Rússia, Alemanya, Holanda i Àustria.

I més noms, el danès Thomas Christiansen. La temporada 1992/1993 va esclatar i va debutar a la selecció espanyola, encara que jugava al filial del Barça. Però mai no va tenir lloc en el primer equip de Cruyff i va anar jugant a l'Sporting, Osasuna, Racing, Oviedo, Vila-real i Terrassa, i a les lligues d'Alemanya i Grècia

Si Munir i Sandro són la cara A del planter en aquest inici de temporada, Marc Bartra, per mi, representa la B. El central no ha estat titular en cap dels dos partits i només va jugar mitja part en el matx contra l'Elx arran de l'expulsió de Mascherano, que un altre cop va ocupar la posició de central. Veient aquests dos enfrontaments, Bartra es podria considerar gairebé el cinquè central, darrere de Piqué, Mathieu, Vermaelen i també Mascherano. És cert que la temporada acaba de començar i que és llarga, molt llarga, però els primers inputs indiquen que Bartra no ho tindrà gens fàcil per fer-se un lloc a l'onze titular. Seria una injustícia si no tingués més minuts, perquè sempre ha demostrat que és un jugador més que vàlid.