Sovint es diu que la segona temporada d'un jugador, i més si aterra directament d'un futbol diferent com és el brasiler, per allò de l'adaptació, ha de ser el de la seva confirmació. I així ha de ser en el cas de Neymar. Enguany hi haurà moltes mirades posades en els nous, sobretot en Luis Suárez o a la banqueta, però també en el crac brasiler, que ha de demostrar que realment és això, un crac entre els millors del món. Amb la canarinha ja fa temps que ho és i fins i tot va a més, ja que amb 22 anys és el que toca. El mundial, on fins que el van lesionar va ser un dels millors jugadors del torneig, o el golàs de falta de dissabte passat en un amistós contra Colòmbia, en són les proves més recents. Ara li toca ser-ho també en el Barça. Allà és el principal referent i aquí davant seu hi té Messi, però això no pot ser excusa ni li ha d'impedir convertir-se en un dels líders de l'equip. Com a mínim haurà de millorar el rendiment de la temporada passada. I no perquè cregui que fos dolent. No va ser per tirar coets, però no s'ha d'oblidar totes les lesions que va tenir i que li van fer perdre's diversos trams de la temporada i no tenir la continuïtat desitjada. Tampoc hi va ajudar el cas que va fer esclatar Jordi Cases, que va provocar que es parlés més d'ell pels números del seu fitxatge que no pas pel que feia o deixava de fer al terreny de joc. Amb tot, però, va marcar 15 gols entre totes les competicions, va aparèixer sobretot quan Messi no hi era, i també en alguns moments clau, fent dos dels tres gols de l'equip en tots els duels contra l'Atlético de Madrid –un va valer la supercopa d'Espanya– o amb aquell xut al pal a Mestalla que si hagués entrat hauria pogut donar el títol de copa. Insuficient, de totes maneres, per la immensa qualitat que té, pels milions que va costar, i per l'estatus que té dins la plantilla.

Tota l'experiència adquirida en el seu primer any com a blaugrana ha de servir-li per demostrar el que val. L'inici de temporada no és que hagi estat gaire idoni, amb una pretemporada gairebé inexistent per la lesió del mundial, sumada al contratemps d'una altra lesió que el va fer ser baixa en el debut de lliga. Després de ser important a Vila-real, ha arribat l'aturada pels partits de seleccions, cosa que pot fer que avui tampoc sigui titular. Però la temporada és llarga i si Luis Enrique aconsegueix fer funcionar el trident Messi-Neymar-Suárez, l'èxit, també el seu, està gairebé assegurat. N'hi haurà que preferiran recordar el que va passar a El Madrigal, on en ple escalfament es va aturar a signar un autògraf, o la seva constant presència a les xarxes socials, com a proves de poca concentració. D'altres, només pel fet de ser un fitxatge de Sandro Rosell, desitjaran el seu fracàs, tot i que públicament no ho diran. Per tot plegat és l'hora, o l'any, en què Neymar ha de passar a l'acció i demostrar amb fets i no només amb paraules que vol triomfar com a blaugrana i que el Barça no es va equivocar apostant més fort que mai per ell.