Munir
Fa temps que el planter del Barça està donant bons resultats. I més aquest any, que el Barça B sembla que està en ratxa i té posada la directa. El cert és que, de cara a la temporada vinent, i en vista del vet de la FIFA a fitxar, el club necessitarà més que mai recórrer al filial. La sensació d'enguany, però, es diu Munir el-Haddadi, un davanter madrileny d'origen marroquí, que amb sis mesos ha aconseguit arribar al cim del futbol espanyol: debut amb el primer equip del Barça i la selecció espanyola, tots dos en competició oficial.
És evident que, amb aquest progrés tan extraordinari, els que pensen que el Barça ha trobat un nou Messi poden aparèixer de sota les pedres. Però Munir no deixa de ser un jove de 19 anys amb molta classe que ha passat, en mig any, de viure en una família humil d'El Escorial i jugar al juvenil del Barça a ser un futur crac del futbol a les ordres de Luis Enrique i Vicente del Bosque. En un futur proper, el Barça necessitarà molts més jugadors com Munir, però també té l'obligació de no cremar-los abans d'hora. El futbol formatiu dels blaugrana és un referent mundial, i segurament el madrileny no podia estar en millor lloc per arribar a ser una estrella del firmament futbolístic d'aquest país. Però, la història recent ens indica que no tots els joves que el Barça ha pujat al primer equip amb etiqueta de crac han acabat complint les expectatives. Només cal recordar casos com els de Cuenca, Tello, Deulofeu i, sobretot, Bojan.
Cuenca va enlluernar durant unes quantes jornades, i la seva estrella es va apagar acompanyada de les lesions. Tello no va entrar mai en sintonia amb Messi, i segurament això l'ha acabat perjudicant; Deulofeu no va tenir la confiança de Lucho, i ara tampoc sembla tenir la d'Emery, i Bojan ha estat l'eterna promesa, que ni en el seu periple per Europa ha acabat de donar rendiment. Ni a Holanda, on el futbol que es practica s'assembla a les essències blaugrana, el de Linyola es va entonar. Veurem quin és el seu rendiment, aquest curs a Anglaterra. Així doncs, és bo no córrer a l'hora d'entronitzar nous futbolistes, preparar-los bé (psicològicament i esportiva) i fer-los tocar de peus a terra amb l'esperança que en els anys propers –i a causa de la conjuntura– el club els donarà grans oportunitats.