L'hora de Piqué i de Xavi
Abans no comenci el partit del Barça contra l'Athletic, escriuré aquest article a propòsit dels comentaris força insultants a Xavi i Piqué (sobretot a Piqué) per haver participat l'11 de setembre en la V. Només calia mirar una mica per l'abocador de les xarxes socials (i dels comentaris en les edicions digitals dels diaris) per llegir un munt d'insults espanyolistes a Piqué (tot exigint-li que no jugui més amb la selecció espanyola i celebrant-ho en considerar-lo un paquet) i a Xavi, al qual no li demanaven que renunciés a defensar la roja, perquè ja ho ha fet, però el menyspreaven i el sentenciaven com un futbolista acabat. Tanmateix, també hi he trobat insults, encara que no tan grollers ni tan mal intencionats, per part d'independentistes catalans: l'exabrupte predominant els titlla de “pesseters” que, traint la seva nació, han cobrat molt jugant amb la selecció espanyola. A Xavi se li recorda que sempre ha declarat sentir-se a gust amb la roja i a Piqué, que, si és conseqüent, no hauria de jugar més en favor dels espanyols. En tot cas, també se'ls condemna perquè han trigat molt a manifestar-se clarament a favor del dret a decidir, tal com se suposa que han fet amb la seva participació en la mobilització impulsada per l'ANC i Òmnium Cultural.
Tendeixo a criticar els futbolistes pel que cobren (i encara més l'economia futbolística que ho permet), pel seu comportament de nou-rics (la majoria són uns desclassats que semblen desentendre's del món d'on provenen i, en tot cas, a vegades fan caritat) i per la seva manca general de compromís social. Però en aquesta ocasió em sembla que hi ha una mica d'injustícia per part dels que els critiquen des de l'independentisme. Pel que fa als insults dels altres no paga la pena pensar-hi. El cas és que, primerament, si no hi haguessin nouvinguts a la causa, les convocatòries de l'11 de setembre no serien tan multitudinàries i diversificades com en els últims tres anys. De fet, a banda de les convocatòries, no hi hauria tant de suport i des de punts de vista diversos a l'independentisme o, almenys, al dret a decidir. És com quan s'observa (i a vegades fins i tot es critica) que un conegut s'ha passat a l'independentisme (o almenys al dret a decidir) quan abans n'era lluny. No han passat coses que han pogut dur a un canvi de posicionament? No és possible canviar? Si no s'hi haguessin afegit els que abans no ho eren, aquesta opció continuaria sent minoritària. Si comencem amb allò que jo hi era primer en aquest bàndol, anem malament.
En segon lloc, tornant a Xavi i Piqué, potser s'hauria de ser més ponderat i, encara que siguin uns privilegiats, considerar que no se'ls pot exigir alguna cosa que la majoria no faria (de fet, no fa) en el cas que anés en contra dels seus interessos professionals. A mi m'interessen més aviat poc les seleccions estatals i el patriotisme que s'hi vincula. Però quan es retreu a un que ha jugat amb la selecció espanyola i a l'altre que no hi hagi renunciat, s'ha de tenir present que la selecció catalana, malauradament, no pot competir a nivell oficial. Si poguessin triar entre les dues seleccions en igualtat de condicions, la cosa seria diferent. No jugar amb la selecció espanyola, l'única oficial en l'àmbit internacional, no solament és cosa de diners, sinó també renunciar a disputar competicions internacionals que donen volada a un jugador. Que al final és una qüestió de diners perquè el prestigi comporta beneficis? És possible. I tampoc dic que no s'hi pugui renunciar i que fins i tot sigui bonic. Ara bé, no sé si s'ha de condemnar els que no ho fan. Una altra cosa (o potser també és la cosa dels diners) és que Piqué (de groc, com Xavi, i no de vermell) dugués una samarreta Nike. Una manera de fer publicitat a una multinacional, és a dir a un dels poders que manen i conculquen el dret a decidir tenir una societat més justa i sense l'explotació de molts humans per part d'uns pocs.