El Barça de Luis Enri­que no ha acon­se­guit gaire millors resul­tats que el de Tata Mar­tino a aques­tes encara ten­dres altu­res de tem­po­rada, però sense cap mena de dubte ha gua­nyat amb escreix la com­pa­ració de les sen­sa­ci­ons. El par­tit d'ahir con­tra l'Ath­le­tic de Bil­bao va tenir simi­li­tuds amb el de Vila-real, amb un Barça molt sòlid en defensa. Hores d'ara tot apunta que s'intu­eix difícil mar­car-li un gol a aquest equip. Sem­bla que l'ope­ració Mat­hieu ha estat tot un èxit, però sobre­tot és molt des­ta­ca­ble l'actu­ació de pressió defen­siva de totes les línies, inclosa l'ofen­siva. I també el fet d'haver renun­ciat a un cert esquema de joc ajun­tant les línies en zona defen­siva, que pot­ser vul­ga­ritza una mica el Barça de l'olimp guar­di­o­lesc que tots teníem al cap però que blinda molt millor la por­te­ria blau­grana i per­met una major soli­da­ri­tat entre juga­dors. Una decisió de Luis Enri­que abso­lu­ta­ment encer­tada perquè per­met ren­di­bi­lit­zar amb mol­tes garan­ties les dia­nes mar­ca­des al davant, que com s'està demos­trant no són tan fàcils d'acon­se­guir.

L'altra gran ope­ració és sens dubte la de Raki­tic. El croat està tenint un gran ren­di­ment i incor­pora dos aspec­tes al meu enten­dre nove­do­sos. Tindrà un paper pre­do­mi­nant en les juga­des d'estratègia a pilota parada i desen­vo­lupa un rol dife­rent al mig del camp. És un cre­a­dor de joc que quan no rep la pilota pres­si­ona per bus­car-la ini­ci­ant juga­des d'atac sor­presa magnífiques. Guerra llam­pec. Aquest Barça mar­carà molts més gols a par­tir de la recu­pe­ració de pilo­tes que no pas des de la cre­ació pura i dura de dar­rere cap enda­vant. Ahir mateix el gol que es resis­tia va arri­bar per una recu­pe­ració de Bus­quets que va gene­rar una jugada amb gran pas­sada de Messi i fina­lit­zació de Ney­mar.

Aquest és un altre dels ele­ments més espe­rats que la tem­po­rada pas­sada no vam aca­bar d'intuir. La con­nexió Ney­mar-Messi sem­bla haver-se engrei­xat d'allò més, com també ho demos­tra el segon gol blau­grana als bas­cos. Un gol que, a més, reflec­teix la impres­si­o­nant recu­pe­ració de Messi, que va fer una incursió de pel·lícula amb una dia­go­nal impos­si­ble cap enrere perquè rematés el bra­si­ler. Veu­rem com es desen­vo­lupa aquest punt, i fins i tot es reforça amb la incor­po­ració poste­rior de Suárez. Però el Barça de Luis Enri­que fa olor de letal.

Amb aquest joc, el Barça pot aspi­rar a tot. I amb juga­dors a qui no els tre­mo­len les cames per anar a la V de la Diada només podem estar orgu­llo­sos dels nos­tres espor­tis­tes. Piqué va entrar ahir en subs­ti­tució de Masc­he­rano i merei­xia l'ovació més impo­nent de la gra­de­ria. Juga­dors com ell, com Xavi, com Raúl Rodríguez de l'Espa­nyol, i molts altres espor­tis­tes que donen la cara per la democràcia i pel seu país, supor­tant insults i ame­na­ces, merei­xen el reco­nei­xe­ment més ferm. Aquest any estem pre­pa­rats. Que­den molts par­tits per jugar i alguns seran molt difícils, però sense cap mena de dubte aca­ba­rem gua­nyant de gole­jada.